1. El Senyor devastarà la terrai l’assolarà,capgirarà tot el móni en dispersarà els habitants.
2. Tindran la mateixa fiel sacerdot i el poble,l’amo i l’esclau,la mestressa i la serventa,el venedor i el comprador,el prestador i el qui manlleva,el creditor i el deutor.
3. La terra serà del tot arrasada,del tot saquejada.El Senyor mateixha dictat aquesta sentència.
4. La terra decau esllanguida,el món es marfon i decau,els cims de la terra llangueixen.
5. La gent ha profanatla terra on habita:ha desobeït les lleis,ha violat els preceptes,ha trencat l’aliança eterna.
6. Per això la maledicciódevora la terra,i els seus habitants en porten la pena;per això minven els qui l’habiten,ja hi queda poca gent.
7. El most s’ha perdut,s’han esllanguit els ceps.Els amics de diversionsara gemeguen.
8. L’alegria dels tamborinsi la bullícia dels balladorss’han acabat;han emmudit les cítares joioses.
9. No se senten cançons de taverna,els bevedors troben amargala beguda.
10. La ciutat, deserta, és una ruïna,les cases tenen obstruïda l’entrada.
11. Pels carrers la gent s’exclamaperquè no hi ha vi,s’han eclipsat les festes,l’alegria ha abandonat el país.
12. Dins la ciutatnomés hi ha desolació;les seves portes, estellades,són una ruïna.
13. En el país i enmig dels poblesha quedat tan poca cosacom en l’olivera després de la collita,com en el cep després de la verema.
14. Alguns cridaran d’alegriaaclamant la majestat del Senyor:«Lloeu-lo des de ponent,
15. des de llevant doneu glòria al Senyor;lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel,a les illes llunyanes de la mar.
16. De l’extrem de la terrahem sentit cantar:Glòria al Déu just!»Però jo dic:«Pobre de mi, pobre de mi!Ai de mi! Els traïdors traeixen,els traïdors no paren de trair.»
17. El pànic, la fossa i el filatse us tiren al damunt,habitants de la terra.
18. Qui fugi dels crits de pàniccaurà dintre la fossa,i si surt de la fossa,s’enredarà a les malles del filat.Les comportes del cel s’han oberti els fonaments de la terra tremolen.
19. La terra s’esquerda,s’esberla la terra,tremola sencera;
20. fa tentines com un embriac,sacsejada com una barraca.Cau sota el pes de la seva apostasia,no s’aixecarà mai més.
21. Aquell dia,el Senyor demanarà comptes,allà dalt, a l’estol dels astres,i aquí baix, als reis de la terra.
22. Els amuntegaran,encadenats, en una fossa,els reclouran a la presó,i molt de temps desprésels judicaran.
23. La lluna es retirarà avergonyida,el sol s’amagarà ple de confusió,quan el Senyor de l’universvindrà a regnara la muntanya de Sió i a Jerusalem.La seva glòria es manifestaràals seus ancians.