1. Qui és aquest que ve d’Edom,que arriba de Bosràamb el vestit vermell?Duu una roba esplèndidai avança segur de la seva força.«Jo sóc el qui proclama la justícia,el qui lluita per salvar.»
2. Per què, doncs,és vermella la teva robai duus el vestitcom qui ha trepitjat raïm?
3. «He trepitjat tot sol el raïm del cup,cap poble no m’ha ajudat.Els he trepitjat encès de furor,els he premsat ple d’indignació;em saltaven els esquitxos a la robai en porto tacat tot el vestit.
4. Duia al cor el dia de fer justícia,havia arribat l’anyde la redempció.
5. Mirava, i ningú no m’ajudava,he vist sorprèsque ningú no em sostenia.Però el meu braçm’ha donat la victòria,m’ha sostingut la meva indignació.
6. Encès de furor,he trepitjat els pobles,els ha embriagat el meu enuig:he escampat per terra la seva sang.»
7. Vull recordar els favors del Senyori cantar-li lloancesper tot el que ha fet per nosaltres.Ha revelat la seva gran bondatper Israel,la seva misericòrdiai el seu amor immens.
8. Ell pensava: «Són el meu poble,són els meus fills:no en tindré cap desengany.»I va ser el seu salvador.
9. Tots els seus sofriments,ell també els sofria;i l’àngel que l’assisteix els va salvar.Pel seu amor i per la seva compassióels va alliberar,els prenia en braços, els duia a collen aquells primers temps.
10. Però ells es rebel·lareni afligiren el seu esperit sant.Per això es convertí en el seu enemici va combatre contra ells.
11. Llavors el poble es recordàdels primers temps de Moisès:«On és ara el qui els va treure del mar,amb els pastors del seu ramat?On és el qui va posar enmig d’ellsel seu esperit sant?
12. Ell acompanyava Moisèsamb el seu braç gloriós,dividia les aigües davant d’ellsi es feia així un nom etern.
13. Els conduïa pel fons del mar,sense ensopegar,com els cavalls per l’estepa
14. o com els animalsquan baixen a la plana.L’esperit del Senyor els guiavacap al lloc de repòs.»Així, Senyor, menaves el teu poblei et feies un nom gloriós.
15. Guaita, Senyor, des del cel,mira des de la teva mansiósanta i esplèndida.Què se n’ha fet, del teu amor ardenti de les teves proeses?¿Ja no es commouen per nosaltresles teves entranyes?¿S’ha estroncatla teva misericòrdia?
16. Tu ets el nostre pare,perquè Abraham no sap qui somi Jacob no ens ha conegut.Tu, Senyor, ets el nostre pare;des de sempre, el teu nom és«Redemptor nostre».
17. Senyor, per què permetsque ens desviem del teu camí,que el nostre cor s’endureixii no et veneri?Reconcilia’t amb nosaltres,que som servents teus:som el poble que tens per heretat.
18. ¿Els enemics no en tenen proude dominar el teu poble sant,que han profanat tambéel teu sant temple?
19. Des de fa temps ja no ens governes,i nosaltres ja no portem el teu nom.Oh, si esquincessis el cel i baixessis!Al teu davantes fondrien les muntanyes!