1. «Ai de vosaltres, fills rebels! Us ho dic jo, el Senyor.Feu projectes sense el meu conselli concerteu aliances que jo no inspiro.Així acumuleu un pecatdarrere l’altre.
2. Sense haver-m’ho consultat,baixeu a Egipteper refugiar-vossota el poder del faraói trobar un recera l’ombra d’aquell país.
3. Però el poder del faraóus avergonyirà,el recer que cerqueua l’ombra d’Egipteus deixarà en ridícul.
4. Els vostres oficials ja són a Tanis,els vostres ambaixadorsarriben a Hanés,
5. però se sentiran decebutsd’aquell poble inútil:no els servirà de socors ni d’ajut,sinó de vergonya i de riota.»
6. Presagi sobre els animals que travessen el Nègueb.Per una regió hostil i malastrugade lleons i lleones,d’escurçons i dracs voladors,transporten les riqueses i els tresorsa l’esquena dels asesi sobre el gep dels camellscap aquell poble inútil:
7. l’ajut dels egipcis serà una il·lusió.Per això els anomeno«Rahab, l’estaquirot».
8. El Senyor em va manar:«Vés i escriu públicament aixòen una tauleta,i grava’n una còpiaen un rotlle de coure;que es conservi per al dia de demà,i més enllà, per sempre.»
9. Aquest poble és rebel,són uns fills caragirats,que no volen escoltarl’ensenyament del Senyor.
10. Diuen als vidents:«No tingueu més visions»,i als profetes:«Guardeu-vos les veritats,expliqueu-nos coses plaents,profetitzeu fantasies,
11. abandoneu el camí dret,desvieu-vos de la bona rutai traieu-nos del davantel Déu sant d’Israel.»
12. Ara, doncs, això us fa saberel Déu sant d’Israel:«Ja que refuseu això que dic,ja que confieuen el poder de l’opressiói us refieu de les intrigues,
13. aquesta falta serà per a vosaltrescom l’esquerda que baixaen un pany de muralla:es va obrint,i tot d’una el mur s’esfondra.
14. Serà com una gerra esmicolada,trencada sense remei:no n’aprofitareu cap bocíper a recollir brases del foco per a treure aigua de la pica.»
15. Això us fa saberel Senyor Déu,el Sant d’Israel:«Us salvareu si us convertiui deixeu d’inquietar-vos.Trobareu la forçaen la calma i en la confiança.Però això, vosaltres no ho voleu,
16. sinó que dieu:“De cap manera! Fugirem a cavall.”Doncs ja ho crec que fugireu!Dieu encara: “Galoparem rabents.”També galoparanels vostres perseguidors!
17. Davant un home, en fugiran mil,fugireu davant l’amenaçade cinc homes;i si en quedava algun,serà com un pala la punta d’una muntanyao un estendardplantat dalt d’un turó.»
18. Però el Senyor espera,perquè vol compadir-se de vosaltres;s’alçarà i es mostrarà misericordiós,ja que ell és el Déu just.Feliços els qui esperen en ell.
19. Poble de Sió, que vius a Jerusalem,ja no ploraràs mai més.El Senyor es compadirà de tu,tan bon punt li arribi el teu clam.Així que et senti, et respondrà.
20. El Senyor us donarà a mans plenesel pa i l’aigua que necessitàveu;el qui t’instrueix ja no s’amagarà,el veuràs amb els teus propis ulls.
21. Quan hauràs d’anara dreta o a esquerra,sentiràs que et diuen pel darrere:«Aquest és el camí, segueix-lo.»
22. Tindràs per metall impurla plata que recobria els teus ídols,l’or que adornava les teves estàtues.Els llençaràs com a cosa immundatot dient: «Fora d’aquí!»
23. El Senyor donarà la plujaa la llavor sembrada a la terra.El pa que produiran els campsserà bo i substanciós.Aquell dia el teu bestiarpasturarà en prats immensos.
24. Els bous i els asesque treballen la terramenjaran farratge salat,ventat amb pales i forques.
25. El dia de la gran mortaldat,quan s’esfondraran les torres,a les muntanyes més altesi als turons més elevatshi haurà recs amb aigua abundant.
26. El dia que el Senyorembenarà les ferides del seu poblei el guarirà dels cops rebuts,la lluna brillarà com el sol,i el sol serà set vegades més brillant,com si concentrés en un sol diala llum d’una setmana.
27. El Senyor en persona ve de lluny:és ardent el seu respir,treu el fum a glopades,els seus llavis esclaten de fúria,la seva llengua és un foc devorador,
28. el seu bufec és un torrent desbordatque cobreix fins al coll.Passarà els poblesper un sedàs foradat,els tibarà la bridai els farà desbocar.
29. Mentrestant, vosaltres cantareucom en les vetlles de les grans festes;estareu contentscom qui s’encamina, al so de la flauta,cap a la muntanya del Senyor,Roca d’Israel.
30. El Senyor farà sentirla seva veu majestuosa,i mostrarà com descarregael seu braçamb tota la violènciai amb flames devoradores,amb un temporal d’aiguai una gran pedregada.
31. Quan sentiran el crit del Senyor,els assiris s’esborronaran.Ell els escometrà a bastonades,
32. i cada vegada que els colpegil’acompanyaran tamborins i arpes.El Senyor combatrà contra ellsamb batalles violentes.
33. Fa temps que la foguera ja és a punt,també per al rei.És ampla i fonda,amb molta llenya,a punt per a cremar:una bufada del Senyor,com un torrent de sofre,hi calarà foc.