1. Presagi sobre Babilònia. Va ser revelat a Isaïes, fill d’Amós.
2. «Alceu l’estendardsobre un tossal pelat,crideu i feu senyalsperquè entrinpels grans portals de Babilònia.
3. Jo mateix he donat ordresals qui estan consagrats a mi,he convocat els guerrersper consumar la meva indignació,per celebrar el triomf del meu honor.»
4. Escolteu quin avalot a les muntanyes:s’assembla al d’una gran gentada.Escolteu quin brogit de reialmes,quina coalició de nacions!El Senyor de l’universpassa revista a les tropes.
5. Vénen d’una terra llunyana,de més enllà de l’horitzó,per devastar tot el país.És el Senyor que arribaamb els instruments del seu furor.
6. Xiscleu de dolor,que el dia del Senyor s’acosta;ve com la potent devastaciódel Totpoderós.
7. Per això totes les manscauen sense força,i a tothom se li fon el cor.
8. Els atenallen l’espant,els dolors i els turments;es retorcen com la dona quan infanta.Es miren esglaiats els uns als altres,amb la cara trasbalsada.
9. El dia del Senyor s’acosta implacable:serà un esclat de fúria i de furor,que convertirà el país en un deserti exterminarà els culpables.
10. Estrelles i constel·lacionsdeixaran de lluir;el sol, quan surti, s’enfosquirà,i la lluna ja no farà claror.
11. Ho diu el Senyor:«Jo castigaré la depravació del móni els crims dels malvats.Posaré fi a l’orgull dels altius,humiliaré l’arrogància dels tirans.
12. Els homes seranmés escassos que l’or,més rars que l’or d’Ofir.
13. El dia que esclatarà la meva ira,jo, el Senyor de l’univers,ple d’indignació,faré tremolar el celi sotragaré la terra.
14. Els homes,com gaseles perseguides,com un ramat que ningú no aplega,tornaran cadascú al seu país,fugiran a la seva terra.
15. Si els aconsegueixen,els traspassaran d’una llançada;si els capturen,els mataran amb l’espasa.
16. Veuran com trossegenels seus propis infants,els saquegen les cases,violen les seves dones.
17. Jo atiaré contra ells els medes,gent que no fa cas de la platani s’interessa per l’or.
18. Amb els seus arcs abatran els joves,no es compadiran dels nadonsni s’apiadaran dels infants.»
19. Babilònia, la perla dels imperis,joiell i orgull dels caldeus,sofrirà la mateixa destruccióque Déu infligía Sodoma i Gomorra.
20. No serà habitada mai més,restarà despobladaper segles i segles.Ni tan sols els nòmadeshi acamparan,ni els pastorshi tancaran els seus ramats.
21. Serà només un cau de gats mesquers;els mussols ompliran les cases.Allí viuran els estruços,i els sàtirs hi dansaran.
22. Les hienes udolaranen aquells palaus,els xacals, en les grans mansions.Aviat arribarà l’hora de Babilònia,els seus dies estan comptats.