1. Vindrà un reique regnarà amb justícia,i els qui amb ell governingovernaran rectament.
2. Tots seran com un abriccontra el vent,com un recer contra la pluja,com recs d’aigua en el desert,com l’ombra d’un penyalen terres àrides.
3. Els ulls dels qui hi veuenno estaran closos,estaran atentesles orelles dels qui hi senten.
4. Els esvalotats posaran senyi els tartamuts parlaran amb fluïdesa.
5. Dels insensats no en diran nobles,ni tractaran els farsants de distingits.
6. Els insensats no diuen mésque ximpleries,per dintre maquinen de fer el mal,obren com els pagansi diuen despropòsitscontra el Senyor.Deixen els famolencs sense menjar,i sense aigua els qui tenen set.
7. Els farsants són perversos:ordeixen intriguesper enfonsar amb calúmniesels desventurats i els pobresque es defensen amb raó.
8. Però l’home nobleva amb nobles intencionsi s’alça a defensarles causes nobles.
9. Dones despreocupades,aixequeu-vos i escolteu-me.Noies refiades,estigueu atentes al que us diré:
10. D’aquí a un any i pocs diestremolareu,vosaltres que viviu tan refiades,perquè no hi haurà verema,no arribarà pas la collita.
11. Estremiu-vos, dones despreocupades,tremoleu, noies refiades!Traieu-vos els vestitsi, en senyal de dol,poseu-vos la roba de sac.
12. Doneu-vos cops al pit.Ploreu pels camps ufanososi per les vinyes fèrtils,
13. per les terres del meu pobleque els cards envaeixen,per les cases on es divertiala ciutat alegre.
14. Els palaus estan abandonats,la ciutat bulliciosa és deserta.El barri de l’Ófelamb la seva torre de guàrdiaserà per sempre mésun camp de ruïneson jugaran els asesi on els ramats pasturaran.
15. Fins que el Senyor, des de dalt,abocarà l’esperit sobre nosaltres.Llavors l’estepa es convertiràen un jardí,i el jardí serà un gran bosc.
16. El dret habitarà a l’estepa,en el jardí regnarà la justícia.
17. El fruit de la justícia serà la pau,la calma i la seguretaten seran per sempre la collita.
18. El meu poble viuràen un estatge de pau,en indrets segurs i de repòs tranquil.
19. La pedregada assolarà els boscos,i les ciutats seran arrasades.
20. Però feliços de vosaltres,que sembrareu arran de l’aiguai deixareu anar desfermatsl’ase i el bou.