1. Ai Ariel, Ariel,Que passi un any rere l’altrei rodi el cicle de les festes:
2. jo assetjaré Ariel, diu el Senyor,i tot seran planys i plors.Tu seràs per a micom l’ariel de l’altar,on es consumeixen les víctimes.
3. Plantaré al teu voltant el campament,t’encerclaré amb estacadesi alçaré contra tu terraplens.
4. Abatuda, parlaràsdes del fons de la terra.La teva paraula, esmorteïda,sortirà de la pols.La teva veu semblarà la d’un esperit,la teva paraula sonaràcom un murmuri.
5. Els estrangers serancom grans de pols,t’inundaran els tiranscom un núvol de pallús.Però tot d’una, d’improvís,
6. intervindrà el Senyor de l’universamb una tronadaeixordadora i terrible,amb un vent tempestuósi amb les flames d’un foc devorador.
7. La munió de poblesque atacaven Ariel,els qui la combatien,l’envoltaven d’estacadesi estrenyien el setge,s’esvaniran com un somni.
8. A la munió de pobles que combatiacontra la muntanya de Sió,els passarà com quan un afamatsomia que menjai es desperta sense res a la boca,o com quan l’assedegatsomia que beui es desperta extenuat,amb la gola eixuta.
9. Esteu desorientats i atordits,teniu els ulls entelats, no veieu res.Aneu com embriacs, però no de vi,us entrebanqueu sense haver begut.
10. És que el Senyor us ha fet caureen un son profund;us ha clos els ullsa vosaltres, els profetes;us ha cobert la cara amb un vela vosaltres, els vidents.
11. Per a vosaltres, les visions profètiques són com les paraules escrites en un document tancat i segellat. Quan el donen a un que sap llegir i li diuen: «Llegeix això», respon: «No ho puc llegir perquè està segellat.»
12. I si el donen obert a un que no sap llegir i li diuen que el llegeixi, ell respon: «No sé llegir.»
13. El Senyor diu:«Aquest poble se m’acosta de paraula,m’honora amb els llavis,però el seu cor es manté lluny de mi.La veneració que em tenenés tan sols un precepte humà,una rutina apresa.
14. Per això continuaré meravellant-loamb fets prodigiosos i sorprenents:fracassarà la saviesa dels seus savis,la intel·ligència dels més intel·ligentss’eclipsarà.»
15. Ai dels qui volen amagarels seus projectes al Senyor!Tot ho tramen en l’obscuritati pensen: «Ningú no ens veuni sap què fem.»
16. Aneu ben errats!Voleu igualar l’argila i el terrisser?Com si una obrapogués dir del qui l’ha feta:«No m’ha fet pas.»Com si el càntir pogués dirdel terrisser:«No hi entén gens.»
17. D’aquí a poc temps, molt poc temps,els boscos del Líbanes tornaran un fruiterar,i el Carmel serà un gran bosc.
18. Aquell dia els sordsentendran la lectura del llibre,i els ulls dels cecs hi veuran,alliberats de la foscor.
19. Els desvalguts celebraran de noufestes en honor del Senyor,els més pobres dels homess’alegraran del Sant d’Israel.
20. Serà la fi dels violents i escarnidors,seran exterminatsels qui miren de fer mal,
21. els qui calumnien els altres,els qui posen paranys als jutgesi fan condemnar sense causaels innocents.
22. Pel que fa al casal de Jacob,això diu el Senyor,que va rescatar Abraham:«Des d’ara els de Jacobja no s’hauran d’avergonyir,no els pujaran els colors a la cara.
23. Quan els seus descendentsveuran el que he fet entre ells,reconeixeran que jo sóc sant,que jo sóc el Sant de Jacob,temeran el Déu d’Israel.
24. Els qui van perdutssabran comprendre,els qui remuguen aprendran la lliçó.»