1. «Estigueu en silenci davant meu, els qui viviu lluny, a les illes.Nacions, revestiu-vos de coratge.Apropeu-vos, i després parlareu.Compareguem tots junts a judici!
2. »Qui ha suscitat de l’orientaquell a qui la justícia cridavaa seguir-lo?Li sotmet nacionsperquè domini els seus reis,li dóna tantes espases com nombrosossón els grans de pols,tants arquers com incomptablessón els brins de palla esventada.
3. Ell persegueix les nacionsi avança segur per caminsque mai no havia trepitjat.
4. Qui ha realitzat aquestes gestes?El qui anuncia el futurdes del principi.Jo, el Senyor, sóc el primer,i seré present fins a la fi.
5. Els qui viuen lluny, a les illes,ho han vist i s’esglaien;s’acosten plegats tremolantels de l’extrem de la terra.»
6. Cadascú ajuda el companyi li diu: «Treballa ferm!»
7. L’escultor anima el fonedor,el qui poleix metallencoratja el qui forja.I diuen de la soldadura: «Bona feina!»Finalment, fixen l’ídol amb clausperquè s’aguanti.
8. «Però a tu, Israel, servent meu,poble de Jacob que m’he escollit,descendent d’Abraham, amic meu,
9. jo t’he pres de l’extrem de la terra,t’he cridatde les regions més llunyanes,i t’he dit: “Ets el meu servent;et vaig escollir i no t’he rebutjat.”
10. No tinguis por, que jo sóc amb tu.No et neguitegis,que jo sóc el teu Déu.Jo et dono força i t’ajudo,et sostincamb la meva dreta bondadosa.
11. Tots els qui estan furiosos contra tuquedaran confosos i avergonyits.Els teus adversarisseran com no res i es perdran.
12. Cercaràs els qui et combatien,però no els trobaràs.Seran del tot aniquilatsels qui et fan la guerra.
13. Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu;et dono la mà i et dic:“No tinguis por, sóc jo qui t’ajuda!”
14. »Poble de Jacob, que ets com un cuc,Israel, que ets ben poca cosa,no tinguis por, jo t’ajudo!Ho dic jo mateix, el Senyor.Jo, el Sant d’Israel,sóc el qui t’allibera.
15. Faré de tu un trill tallant,nou, armat amb dents:trillaràs les muntanyes i les trinxaràs,els tossals es tornaran palla fina.
16. Els ventaràs,i se’ls endurà la marinada,la terbolina els dispersarà.I tu t’alegraràs de l’obra del Senyor,et gloriaràs del Sant d’Israel.»
17. «Els pobres i els desvalgutscerquen aigua i no en troben.La set els resseca la llengua.Però jo, el Senyor, els escolto;jo, el Déu d’Israel, no els abandono:
18. faré néixer riusen els tossals més àrids,i fonts al mig de les valls.Transformaré en estanys el desert,en dolls d’aigua, la terra eixuta.
19. En el desert plantaré cedres,acàcies, murtres i oliveres;a l’estepa, al costat dels xiprers,hi faré créixer boixos i savines,
20. perquè tothom vegi i sàpiga,s’adoni i comprenguique ho ha fet la mà del Senyor,que ho ha creat el Sant d’Israel.»
21. El Senyor, rei de Jacob,diu als déus de les nacions:«Veniu a presentar la vostra causa,aporteu les vostres proves.
22. Aporteu-les i anuncieu-nosles coses que passaran.Digueu quins erenels vostres presagis:hi reflexionaremi veurem si s’han complert.O, si no, feu-nos saber què passarà.
23. Anuncieu les coses que vindran,i sabrem si realment sou déus.Feu alguna cosa, bona o dolenta,que tots puguem veure i admirar.
24. Però no! Vosaltres no sou res de res,i les vostres obresni a això no arriben:és un home detestableel qui us escull per déus.
25. »Del nord he suscitat algú que ja ve.Des de llevant ell invoca el meu nom:trepitjarà els governants com el fang,com el terrisser trepitja l’argila.
26. ¿Qui ho va predir, perquè ho sabéssimi poguéssim dir que era cert?Ningú no va anunciar-honi en va parlar,ningú no va sentir cap presagi vostre.
27. Primer que ningú, jo dic a Sió:“Ja són aquí.”Jo envio a Jerusalemel qui porta bones noves.
28. He mirat i no he vist ningú més:ningú d’ells no és bo per a aconsellarni per a respondre cap pregunta.
29. Mireu-los tots plegats:les seves obres són maleficis il·lusoris,les seves estàtues, vent i buidor.»