1. Ai dels qui fan lleis injustesi promulguen decrets opressors!
2. Neguen la justícia als febles,roben el dretals pobres del meu poble;les viudes són el seu botí,espolien els orfes.
3. Què fareu el diaque us demanaran comptes,quan veureu apropar-se la tempesta?A qui acudireu perquè us socorri?On amagareu les vostres riqueses?
4. El qui no s’haurà doblegatentre els altres captiuscaurà sepultat entre els morts.Però, amb tot, no s’ha calmatla indignació del Senyor,i la seva mà continua amenaçant.
5. «Ai dels assiris!Són el bastó amb què jo pego,la vara amb què castigo.
6. Els envio contra una nació infidel,contra un poble que m’irrita,perquè el saquegin, l’espoliïni el trepitgincom el fang dels carrers.
7. Però ells no ho entenen així,no són aquests els seus propòsits:el que volen és exterminari destruir moltes nacions.»
8. El rei dels assiris diu:«Que no són reistots els meus generals?
9. ¿No he fet a Calné el mateixque a Carquemix?¿I a Hamat el mateix que a Arpad?¿I a Samaria el mateix que a Damasc?
10. He sotmès amb el meu poderregnes protegits per molts ídols,amb moltes més estàtuesque Jerusalem i Samaria.
11. I el que vaig fer a Samariai als seus ídols,¿no ho faré també a Jerusalemi a les seves imatges?»
12. Però quan el Senyor haurà acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarà comptes al rei d’Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
13. El rei d’Assíria proclama:«Tot això és obra del meu poder,de la meva intel·ligènciai de la meva sagacitat.Faig desaparèixerles fronteres dels poblesi els arrabasso els tresors.Destrono reis d’una envestida.
14. Com qui roba un niui arreplega els ous abandonats,m’he apoderat de tota la terra,he arreplegat les riqueses dels pobles,sense que ningú piulés o parrupésni pogués batre les ales.»
15. Però el Senyor diu:«¿Pot gloriar-se la destralde ser més que el llenyataire?¿Pot la serra creure’smés gran que el serrador?És com si una varavolgués brandar el qui la branda,com si un bastó, que és fusta,volgués aixecar un home.»
16. Per tant, el Senyor,Déu de l’univers,convertirà aquell rei,de gras, en magre,i la seva riquesa serà abrusadacom per un foc abrusador.
17. El Déu sant, llum d’Israel,serà foc i flamaque en un sol diali cremarà i consumiràles espines i els esbarzers,
18. la ufana del bosc i els jardins:aquell rei quedarà consumitdes de l’entranya fins a flor de pell.Serà com un malalt que es decandeix.
19. Un marrec sabria comptarels pocs arbres que li restaran.
20. Aquell dia, la resta d’Israel,els supervivents del llinatge de Jacob,deixaran de confiaren aquell qui només els feria,i confiaran fermamenten el Senyor, Déu sant d’Israel.
21. Una resta, la resta de Jacob,tornarà cap al «Déu heroi».
22. I ni que el teu poble, Israel,fos tan nombrós com els grans de sorrade la vora de la mar,només en tornarà una resta:la destrucció està decidida,la justícia divina es desbordarà.
23. Ben cert, Déu, el Senyor de l’univers,executarà en tot el paísla destrucció que ha decidit.
24. Per això el Senyor,Déu de l’univers, et diu:«Poble meu que habites a Sió,no temis els assiris,ni que et fereixin amb el bastó,ni que aixequin contra tula seva varacom feien els egipcis.
25. Aviat, ben aviat,s’haurà acabat el meu enuig contra tu,i giraré contra ells la meva ira,que serà la seva ruïna.
26. Llavors el Senyor de l’universbrandarà contra ells un fuet,com féu amb Madiana la roca d’Oreb,i alçarà la seva vara contra el mar,com féu contra els egipcis.
27. Aquell dia,et traurà la càrrega de les espatllesi el jou que duus al coll.I seràs tan fortque ja no et podran enjovar.»
28. Les tropes assíries arriben a Aiat,passen per Migron;deixen el bagatge a Micmàs
29. i travessen el congost, tot dient:«Farem nit a Gueba.»Ramà tremola,Guibà de Saül fuig.
30. Crida fort, Bat-Gal·lim!Escolta bé, Laix!Anatot està de dol.
31. Madmenà no sap on va.Gent de Guebim, fortifiqueu-vos!
32. L’invasor ja s’ha plantat a Nobi amenaça la muntanyade la ciutat de Sió,el turó de Jerusalem.
33. El Senyor, Déu de l’univers,destrossa el brancatge.Els arbres més grossos cauen tallats,els més alterosos són abatuts.
34. La destral arrasaràl’espessor del bosc;els arbres immensos del Líbanes desplomaran.