1. Això diu el Senyor: «El cel és el meu tron,i la terra, l’escambell dels meus peus.Quina casa em podríeu edificar?A quin lloc podria residir?
2. Tot ho ha fet la meva mà,i per això tot existeix.Ho dic jo, el Senyor.Jo poso els meus ullsen el desvalgut i afligit,que s’afanya a complirla meva paraula.
3. Hi ha qui em sacrifica torosperò també éssers humans,m’immola bocsi també em desnuca gossos,em presenta ofrenes legítimesi també sang de porc,em crema encensperò beneeix qualsevol déu.Han preferit aquests camins,perquè es complauenen ritus detestables.
4. Doncs jo prefereixo burlar-me d’ellsi enviar-los allò que els espanta.Quan jo els cridava,cap d’ells no responia;quan els parlava, no m’escoltaven.Feien allò que em disgusta,preferien el que em desplau.»
5. Escolteu, vosaltres,la paraula del Senyor,els qui us afanyeu a complir-la.Els germans vostres que us detesteni us exclouenper causa del Senyor, diuen:«Que el Senyor mostri la seva glòriai us puguem veure feliços!»Però tots ells quedaran confosos.
6. Una veu arriba de la ciutat,un clam ve del temple:és la veu del Senyor que dónaals seus enemicsla paga que es mereixen.
7. Jerusalem ha infantatabans de tenir els dolors del part.Abans de venir-li les fiblades,ja ha posat al món un fill.
8. Qui ha sentit a dir una cosa així?Qui ha vist mai res de semblant?Podria néixer un país en un sol dia?Qui podrà infantar d’un sol coptot un poble?Però Sió ha infantat els seus fills,quan tot just començavaa sentir els dolors.
9. Diu el Senyor, el teu Déu:«Si sóc jo qui obre el pas a l’infant,haig d’impedir que neixi?Sóc jo qui el faig néixer:no el privaré pas de veure la llum.»
10. Alegreu-vos amb Jerusalem,feu festa amb ellatots els qui l’estimeu.Alegreu-vos del seu goigtots els qui portàveu dol per ella.
11. Xuclareu i us saciareudel seu pit que consola,sereu alletats amb les delíciesdel seu ric aliment.
12. Perquè això diu el Senyor:«Jo decantaré cap a ellala pau, com un riu,la riquesa de les nacions,com un torrent desbordant.Vosaltres en xuclareu les delícies;sereu portats al braçi amanyagats sobre els genolls.
13. Com una mare consola el seu fill,jo també us consolaré:a Jerusalem sereu consolats.
14. Quan ho veureu,el vostre cor bategarà de goigi reviuran com l’herbaels vostres ossos.La mà del Senyor es farà conèixerals seus servents,però els seus enemicstastaran la seva indignació.»
15. El Senyor vindrà armat de foc,els seus carros seran com l’huracà.Abocarà el braser del seu furor,les flames i el focde la seva condemna.
16. El Senyor jutjarà tots els mortalsarmat amb l’espasa i amb foc.Seran moltes les seves víctimes.
17. Els qui es consagren i purifiquenper entrar als jardins sagratsi van al darrered’aquell qui hi ha al mig,els qui mengen carn de porc,de rates i d’altres animalsdetestables,aquests moriran tots alhora.Així ho ha dit el Senyor.
18. «Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glòria.
19. Alçaré enmig d’ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud –terra famosa pels seus arquers–, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l’anunciaran a tots aquests pobles.
20. Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l’acceptaré com accepto l’ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats.
21. I fins i tot d’entre ells jo escolliré sacerdots i levites. Ho dic jo, el Senyor.
22. »La vostra descendència i el vostre nom persistiran davant meu com el cel nou i la terra nova que jo creo. Ho dic jo, el Senyor.
23. »Cada festa de lluna novai cada dissabte,tothom vindrà a adorar-me.Ho dic jo, el Senyor.
24. Quan surtin del temple,veuran els cadàversdels qui es van revoltar contra mi.El cuc que els devora no moriràni s’apagarà el foc que els crema.Serà un espectacle repugnantals ulls dels mortals.»