1. Escolteu els qui viviu lluny,a les illes!Estigueu atents, pobles llunyans!Abans de néixer,el Senyor em va cridar,va pronunciar el meu nomquan era a les entranyes de la mare.
2. Ha fet dels meus llavisuna espasa tallant,m’amaga a l’ombra de la seva mà.M’ha convertit en una fletxa aguda,ben guardada en el seu buirac.
3. M’ha dit: «Ets el meu servent;en tu, Israel,faig resplendir la meva glòria.»
4. Jo pensava: «M’he cansat en va,he consumit per no resles meves forces.»Però el Senyor té a les mansla meva causa,el meu Déu m’ha guardatla recompensa.
5. Ara ha parlat el Senyor,ell que m’ha formatdes del si de la mareperquè fos el seu servent,perquè fes tornar cap a ellel poble de Jacobi aplegués Israel al seu voltant.Als ulls del Senyor jo sóc preciós;el meu Déu és la meva força.
6. M’ha dit: «És massa pocque siguis el meu serventper a restablir les tribus de Jacobi fer tornar els supervivents d’Israel.Jo t’he fet llum de les nacionsperquè portis la meva salvaciód’un cap a l’altre de la terra.»
7. Això diu el Senyor,el Redemptor i Sant d’Israel,al menyspreat, a l’avorrit de les nacions,al servent dels opressors:«Els reis, en veure’t, s’aixecaran,els governantses prosternaran davant teuper respecte al Senyor, que és fidel,al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»
8. Això diu el Senyor:«T’he escoltat a l’hora favorable,t’he ajudat el dia de la salvació.T’he reservat i et destinoa ser aliança del poble,a restaurar el país,a repartir les heretats devastades,
9. a dir als empresonats:“Veniu a fora”,i als qui viuen a la fosca:“Sortiu a la llum.”Pasturaran per tots els caminsi trobaran pastures en tots els rasos;
10. no passaran fam ni set,no els farà malel sol ni la xardor,perquè els guiaràel qui se’n compadeixi els conduiràa les fonts d’aigua.
11. Convertiré les muntanyes en camins,quedaran anivellades les meves rutes.
12. Mireu com arriben de lluny!Uns vénen del nord i de ponent;altres, de les fronteres d’Etiòpia.»
13. Cel, clama amb entusiasme;celebra-ho, terra;muntanyes, esclateu en crits de goig,perquè el Senyor consola el seu poblei es compadeix dels afligits.
14. Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat,el meu Déu s’ha oblidat de mi.»
15. El Senyor li respon:«¿Pot oblidar-se una maredel seu infantó,pot deixar d’estimarel fill de les seves entranyes?Però, ni que alguna l’oblidés,jo mai no t’oblidaria.
16. Et duc gravadaa les palmes de les mans,tinc sempre presents els teus murs.
17. »Els qui ara et construeixens’afanyen mésque els teus destructors;ja són lluny els qui et devastaven.
18. Alça els ulls i mira al teu voltant:tots aquests s’apleguenper venir cap a tu.Jo, el Senyor, ho afirmo,tan cert com visc:Ells seran l’ornament dels teus vestits,i tu te’n guarniràs com una núvia.
19. Eres tota ruïna i desolació,un país devastat,però ara ja ets massa estretaper a encabir tots els teus habitants;ja s’han allunyatels qui t’havien destruït.
20. Aviat sentiràs el que et diuenels fills que donaves per perduts:“No hi cabem! Fes-nos lloc,que puguem habitar-hi.”
21. Tu pensaràs dintre teu:“Qui m’ha infantat tots aquests fills?Si jo no en tenia, estèril com era,i vivia deportada, lluny del país!Aquests, doncs, qui els ha pujat?Si jo havia quedat sense ningú!D’on han sortit tots aquests?”»
22. Això diu el Senyor Déu:«Amb la mà faré senyal a les nacions,aixecaré el meu estendardals ulls dels pobles,i portaran en braços els teus fills,i les teves filles a l’espatlla.
23. Tindràs reis per mainaders,les princeses et faran de dides.Es prosternaran al teu davanti lleparan la pols dels teus peus.Llavors sabràs que jo sóc el Senyori que no queden decebutsels qui confien en mi.
24. Qui pot prendre el botía un bon guerrer?Quin captiu pot escapar-sed’un home fort?
25. Doncs això et diu el Senyor:Al bon guerrer li prendran el captiu,l’home fort perdrà el seu botí.Jo mateix et defensarécontra els teus adversarisi salvaré els teus fills.
26. Forçaré els teus opressorsa devorar-se entre ellsi a embriagar-sede la seva pròpia sangcom qui s’embriaga de vi novell.Llavors tothom sabràque jo, el Senyor, sóc el teu salvador,sabran que t’alliberael Poderós de Jacob.»