1. «Aquí teniu el meu servent,que jo sostinc,el meu elegit, en qui s’ha complagutla meva ànima.He posat damunt d’ell el meu Esperitperquè porti la justícia a les nacions.
2. No crida ni alça la veu,no la fa sentir pels carrers.
3. No trenca la canya esquerdadani apaga el ble que vacil·la.Porta la justícia amb fermesa,
4. sense vacil·lar ni doblegar-se,fins que l’haurà implantadaa la terra;i els qui viuen lluny, a les illes,esperaran les seves decisions.»
5. Això et fa saber Déu, el Senyor,que ha creat el cel i l’ha desplegat,que ha esplanat la terraperquè hi germinin les llavors,que dóna l’alèals pobles que hi viuen,la respiració als qui la recorren:
6. «Jo, el Senyor,t’he cridat amb benvolença,t’he pres per la mà i t’he format,perquè siguis aliança dels pobles,llum de les nacions.
7. Els cecs recobraran la vista,els captius sortiran de la presó,deixaran el calabósels qui vivien a la fosca.
8. »Jo sóc “el Senyor”,aquest és el meu nom.No cedeixo a ningú la meva glòria,no cedeixo als ídols el meu honor.
9. S’han complertles primeres prediccions,i ara n’anuncio de noves;us les faig saberabans que despuntin.»
10. Canteu al Senyor un càntic nou,lloeu-lo d’un cap a l’altre de la terra,els qui solqueu el mari tot allò que hi viu,les illes amb els seus habitants.
11. Que exultin el deserti els seus poblats,i els closos on habita Quedar;que cridin de goigels habitants de Selai aclamin des del cimde les muntanyes.
12. Que donin glòria al Senyori facin sentir lluny, a les illes,la seva lloança.
13. El Senyor surt al combatcom un heroi,enardit com un guerrer indomtable.Llança fort el crit de guerrai afronta amb valentia l’enemic.
14. «He callat durant molt de temps,no deia res, em contenia;però ara, com la dona quan infanta,crido, esbufego i panteixo.
15. Abrusaré muntanyes i turons,en ressecaré tota l’herba,convertiré els rius en terra fermai eixugaré els estanys.
16. Conduiré els cecsper camins que no sabien,els guiaré per rutes desconegudes.Al seu davant canviaré en llumles tenebres,i el terreny escabrós en una plana.Aquesta és la meva promesa;la mantinc i la compliré.
17. Tornen enrere, coberts de vergonya,els qui es fiaven dels ídolsi deien a unes estàtues:“Vosaltres sou els nostres déus!”»
18. «Sords, escolteu!Mireu, cecs, i vegeu-hi!
19. Qui és cec, sinó el meu servent?Qui és sord,com l’herald que jo envio?És veritat: ¿qui és cecsinó el qui estava predestinat,cec com el servent del Senyor?
20. Has vist moltes cosesperò no les recordes;hi senties bé però no escoltaves.
21. El Senyor, que és bo,s’havia complaguta fer gran i gloriós el seu designi.
22. Però vet aquí aquest poblecapturat i convertit en botí.Tots han estat caçats a les covesi entaforats en calabossos.Els han capturati ningú no els allibera,són botí que ningú no reclama.
23. Qui de vosaltres vol sentir-ho?Qui vol entendreel que jo havia predit?
24. Qui convertiaels de Jacob en despulles,els d’Israel, en captura?»¿No era el Senyor,contra qui havíem pecatnegant-nos a seguir els seus caminsi a fer cas del seu voler?
25. Per això ell ha abocatsobre el seu poblel’ardor del seu enuig,una guerra violenta,que l’ha envoltat de flames.Però el pobleno ho ha volgut entendre;la guerra s’abrandava dintre d’ell,però ell no n’ha fet cas.