1. Presagi sobre Damasc.Damasc serà esborradad’entre les ciutats,es convertirà en un munt de ruïnes.
2. Les viles d’Aroer, abandonades,seran domini dels ramats:s’hi ajaçaran,i no els inquietarà ningú.
3. Efraïm perdràles ciutats fortificades,i Damasc, la seva reialesa.El que restarà dels arameusno serà més important que Israel.Ho diu el Senyor de l’univers.
4. Aquell dia,Jacob perdrà pes:gras com era, s’amagrirà.
5. Serà com la palla dels campsquan han segat les espigues;serà com les espigolallesque resten a la vall dels Rafaïtes.
6. En quedarà tan sols una misèria,com després de collir les olives,quan només se’n veu algunaals cimallsi poques més a les branques.Ho diu el Senyor, Déu d’Israel.
7. Aquell dia, els homes giraran els ulls al seu creador, miraran cap al Sant d’Israel.
8. Ja no giraran els ulls cap als altars que havien construït amb les seves pròpies mans, ni miraran més cap als bosquets sagrats i als emblemes del sol que ells mateixos s’havien fabricat.
9. Aquell dia, les ciutats fortes del paísseran abandonades,com ja ho forena l’arribada dels israelites:quedaran abandonadescom el brancatge inútil.Serà una desolació.
10. Tu, Israel, has oblidat Déu,el teu salvador,no t’has recordat de la Roca,defensa teva.Per això plantes jardins exòticsamb esqueixos dedicatsa déus estrangers.
11. Avui els plantes i els veus créixer;l’endemà ja els veus florir,però no en colliràs res:vindrà un dia que seràs malferitamb un mal que no tindrà remei.
12. Ah! Quina remorde pobles i més pobles!És com la remor de la mar enfurida.És un avalot de nacionssemblant a un aiguat impetuós.
13. És un bramul de nacionssemblant al bramulde les aigües abismals.Però el Senyor amenaça els pobles,i fugen de lluny estant,com la palla a les muntanyesquan l’encalça el vent,com la llavor de cardque la tempesta s’emporta.
14. Quin terror a l’hora del capvespre!Però abans de l’albano en quedarà res.Aquesta és la sortdels qui ens depreden,el destí dels qui ens saquegen.