1. Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:El meu estimat tenia una vinyaen un turó molt fèrtil.
2. Va remoure la terra,tragué les pedresi va plantar-hi ceps triats.Al bell mig hi construíuna torre de guàrdiai va excavar-hi un cup.N’esperava bon raïm,però ha sortit agre.
3. Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,feu de jutges entre jo i la meva vinya.
4. Què més podia fer que no li hagi fet?N’esperava bon raïm;per què surt agre?
5. Ara, doncs, us faig saberquè faré amb la meva vinya:n’ensorraré la paretperquè la puguin esbrotar;li derrocaré la tancai que la gent la trepitgi.
6. La convertiré en terra erma:no l’esporgaran ni la cavaran,hi creixeran espines i esbarzers.Manaré als núvolsque no li donin mai més pluja.
7. La vinya del Senyor de l’universsou vosaltres, poble d’Israel.Vosaltres, gent de Judà,éreu la seva plantació predilecta.El Senyor n’esperava justícia,i pertot veu injustícies;volia misericòrdia,i tot són misèries.
8. Ai dels qui, a costa dels veïns,engrandeixen les cases i els camps!Aviat no quedarà lloc per a ningú,habitareu sols en el país.
9. Escolteu què m’assegurael Senyor de l’univers:«Totes aquestes cases gransi boniqueses tornaran una ruïna;ningú no habitarà aquests palaus.
10. Deu jovades de vinyadonaran només un bot de vi,i deu sacs de graen produiran un de sol.»
11. Ai dels qui de bon matícorren darrere la begudai al capvespre s’atardenencesos pel vi!
12. Mentre s’embriaguenal so de l’arpa,la lira, el tamborí i la flauta,no pensen què fa el Senyor,no s’adonen com actua la seva mà.
13. Per això diu el Senyor:«El meu poble, que no entén res,serà deportat;els seus governants moriran de fam,la gent defallirà de set.»
14. Per això el país dels mortseixamplarà la seva gola,obrirà la boca de bat a bat.Hi davallaran nobles i pobleenmig d’una cridòria eixordadora.
15. Tot mortal serà humiliat,tot home s’enfonsarà;els altius abaixaran la mirada.
16. El Senyor de l’univers quedarà enaltitquan restaurarà la justícia;ell, el Déu sant,mostrarà la seva santedatrestablint el dret.
17. Per les ruïnes dels palaus dels ricspasturaran els ramats,el bestiar de pas s’hi atiparà.
18. Ai dels qui estiren amb enganysel carro de la injustíciai així arrosseguenel càstig del seu pecat!
19. Diuen: «Que s’afanyiel Déu sant d’Israel,que enllesteixi la seva obra:la volem veure.Que l’acompleixi d’una vegada:la volem conèixer.»
20. Ai dels qui tenen el mal per béi el bé per mal!Canvien la tenebra en llumi la llum en tenebra;fan passar per amarg el que és dolçi per dolç el que és amarg.
21. Ai dels qui es creuen savisi es tenen per intel·ligents!
22. Ai dels qui són valentsa l’hora de beure vi,herois tan solsper a barrejar begudes!
23. Per un suborn absolen el culpable,neguen al just el seu dret.
24. Per això, com el foc devora la pallai la flama consumeix el rostoll,ells es podriran de soca-reli les seves tiges es pansiran,ja que rebutgen l’ensenyamentdel Senyor de l’univers,menyspreen la parauladel Sant d’Israel.
25. Per això el Senyors’encén d’indignaciócontra el seu poble;el colpeix amb la seva mà.Les muntanyes tremoleni els cadàvers de les víctimessemblen escombrariesenmig dels carrers.Però, amb tot, no s’ha calmatla seva indignació,i la seva mà continua amenaçant.
26. El Senyor alça un estendardper cridar una nació llunyana;fa un xiulet perquè vinguides de l’extrem de la terra,i tot d’una arriba lleugera.
27. En aquesta nació, ningú no es cansa,ningú no ensopega,ningú no s’abalteix ni s’adorm,ningú no porta desfet el cinturóni deslligades les sandàlies.
28. Les seves fletxes són agudes,i els seus arcs, tibants.Les peülles dels seus cavallssón dures com la roca,i les rodes dels seus carrosgiren com l’huracà.
29. Rugeix com una lleona,braola com cadells de lleó:rugeix, atrapa la presa i se l’enduu;ningú no la hi pot arrabassar.
30. Però vindrà un diaque rugiran contra aquella naciócom bramulen les onades de la mar.Miraran al país i veuran arreula foscor dels desastres:la nuvolada enfosquirà la llum.