1. Qui pot creureallò que hem sentit?A qui s’ha revelatla potència del braç del Senyor?
2. El servent ha crescut davant d’ellcom un rebrot,com una socaque reviu en terra eixuta.No tenia figurani bellesa que es fes admirar,ni una presència que el fes atractiu.
3. Era menyspreat,rebuig entre els homes,home fet al dolori acostumat a la malaltia.Semblant a aquellsque ens repugna de mirar,el menyspreàvemi el teníem per no res.
4. De fet, ell portavales nostres malaltiesi havia pres damunt seuels nostres dolors.Nosaltres el teníemper un home castigatque Déu assota i humilia.
5. Però ell era malferitper les nostres faltes,triturat per les nostres culpes:rebia la correcció que ens salva,les seves ferides ens curaven.
6. Tots anàvem com ovelles disperses,cadascú seguia el seu camí;però el Senyor ha carregatdamunt d’ellles culpes de tots nosaltres.
7. Quan era maltractat,s’humiliava i no obria la boca.Com els anyells portats a mataro les ovelles mentre les esquilen,ell callavai ni tan sols obria la boca.
8. L’han empresonat i condemnat,se l’han endut.I qui es preocupa de la seva sort?L’han arrencatde la terra dels vivents,l’han ferit de mortper les infidelitats del meu poble.
9. L’han sepultat amb els malfactors,l’han enterrat entre els opulents,a ell que no obrava amb violènciani tenia mai als llavis la perfídia.
10. El Senyor s’ha complaguten el qui ell havia triturat i afligit.Quan haurà ofert la vida en sacrificiper expiar les culpes,veurà una descendència,viurà llargament:per ell el designi del Senyorarribarà a bon terme.
11. «El meu servent,després del que ha sofertla seva ànima,veurà la llum i se’n saciarà;ell, que és just,farà justos tots els altres,perquè ha pres damunt seules culpes d’ells.
12. Per això els hi dono totsen possessió,i tindrà per botí una multitud,perquè s’ha despullatde la pròpia vida fins a la morti ha estat comptatentre els malfactors.Ell ha portat damunt seuels pecats de totsi ha interceditper les seves infidelitats.»