1. Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d’Amós, el va anar a veure i li digué:– Això et fa saber el Senyor: “Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs; la teva vida s’acaba.”
2. Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària:
3. – Ah, Senyor, recorda que m’he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t’he complagut fent el bé.I va esclatar en un gran plor.
4. Aleshores el Senyor va manar a Isaïes
5. que tornés a veure Ezequies i li digués:– Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: “He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, allargaré quinze anys la teva vida.
6. A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d’Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat.
7. Jo, el Senyor, et donaré aquest senyal per assegurar-te que compliré el que he promès:
8. Mira, faré recular deu graons l’ombra del sol en les escales que porten a la cambra alta d’Acaz.”I el sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.
9. Càntic del rei de Judà, Ezequies, després d’haver-se guarit de la seva malaltia:
10. «Jo pensava: “A la meitat de la vidame n’he d’anar;em veig a les portesdel país dels morts,privat dels anys que em quedaven.”
11. Pensava: “No veuré més el Senyora la terra dels qui viuen,no contemplaré ningú mésdels qui habiten aquest món.”
12. Em desfan la casai se l’emporten lluny de mi,com una tenda de pastors.Jo he cabdellat, com un teixidor,la meva vida,i ell me’n talla l’ordit:en un dia i una nit, Senyor,faràs que m’acabi.
13. Sé que, abans de demà,ell trencarà com un lleótots els meus ossos:en un dia i una nit, Senyor,faràs que m’acabi.
14. Xerrotejant com l’oreneta,parrupant com els coloms,es consumeixen els meus ullsmirant al cel.Senyor, estic atrapat,sigues el meu fiador!
15. »Però, per què li dic això,si ell ja ha parlat i és cosa feta?Tot i l’amargor de la meva ànima,continuaré caminantels anys que em falten.
16. Senyor, els homes viuengràcies a les teves paraules.Per això em mantinc amb vida:tu em guareixes i em fas viure.
17. Ara la meva amargors’ha tornat salut.Tu, que estimes la meva vida,l’has treta de la fossa de la mort,perquè has llançat darrere teutots els meus pecats.
18. La mort no et donaria gràcies,no et lloaria la terra dels morts;els qui baixen a la tombano esperen en la teva fidelitat.
19. Són els vius els qui et donen gràcies,com jo faig avui.Els pares fan conèixer als seus fillsla teva fidelitat.
20. Senyor, tu has volgut salvar-me,i nosaltres farem ressonar les arpestots els dies de la nostra vidaal temple del Senyor.»