1. Escolteu, casal de Jacob, vosaltres que porteuel nom d’Israeli sou descendents de Judà;vosaltres que jureu pel nomdel Senyori invoqueu el Déu d’Israel,però no sinceramentni amb rectitud;
2. vosaltres que us feu dir«fills de la ciutat santa»i confieu en el Déu d’Israel,que té per nom«Senyor de l’univers».
3. Escolteu, doncs, això:«Vaig anunciar ja fa tempsel que ha passat;ho havia dit, ho havia fet saber.Ara, tot d’una,ho he executat i s’ha complert.
4. Perquè sé que ets un poble obstinat,que tens la cara com el ferroi el coll com el bronze.
5. T’ho vaig anunciar per endavant,t’ho vaig fer saber abans que passés,per evitar que diguessis:“Ho ha fet el meu ídol,ho ha manat el meu déude fusta o de fosa.”
6. Ho havies sentit,i ara veus com s’ha complert.¿No ho voldràs reconèixer?Des d’ara t’anuncio coses noves;les tenia reservadesi tu no les coneixies.
7. Les he creades ara,no pas temps enrere.Fins avui no n’havies sentit parlar;no podràs dir que ja ho sabies.
8. Ni ho havies sentit maini ho coneixies:des de sempre et tapaves les orelles.Jo prou sabia que series un traïdori que et dirien infideldes del dia mateix de la naixença.
9. Però jo, per amor del meu nom,he estat pacient,pel meu honor m’he continguti no t’he volgut destruir.
10. T’he depurat, però no al foc,com fan amb la plata,sinó en el gresol del sofriment.
11. Ho he fet per mi, ben bé per mi.¿Podria suportar que em deshonressin?No cediré a d’altres la meva glòria.»
12. «Escolta’m, poble de Jacob,Israel, a qui jo he cridat.Jo sóc. Sóc el primeri seré també el darrer.
13. Les meves mans van posarels fonaments de la terrai van desplegar el cel.Quan jo els crido,compareixen l’una i l’altre.
14. Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:Qui de tots aquells va predir això?L’estimat del Senyorcomplirà el seu volercontra Babilònia,el seu braçs’abatrà sobre els caldeus.
15. Sóc jo, sóc jo qui ho va predir,i l’he cridat;jo l’he fet venir,i ha triomfat la seva missió.
16. Acosteu-vos i escolteu-me:Des del principius he parlat obertament;jo era presentquan tot allò començava.»I ara el Senyor Déu m’envia.Ho fa el seu Esperit.
17. El Senyor, que t’allibera,el Sant d’Israel, et diu això:«Jo, el Senyor, sóc el teu Déu.Jo t’ensenyo el que et serà profitósi et guio pel camí que has de seguir.
18. Tant de bo haguessis fet casdel que jo mano!T’hauria cobert a riuades la pau,la justícia t’hauria inundatcom les ones de la mar;
19. els teus fills, els teus plançons,serien tants com els gransde grava o de sorra.Però sàpigues que el teu nommai no desapareixerà,no serà esborrat del meu davant.»
20. Sortiu de Babilònia,fugiu d’entre els caldeus.Amb crits d’alegriaanuncieu aquesta nova,feu-la arribarfins a l’extrem de la terra.Digueu: «El Senyor ha alliberatel poble de Jacob, el seu servent.»
21. No han patit setquan els conduïa per terres àrides;per a ells ha fet néixerl’aigua de la roca:tot just l’ha esberlada,l’aigua s’ha escolat.
22. Però la pau no és per als malvats,diu el Senyor.