1. La mà del Senyorno és pas tan dèbilque no pugui salvar,ni tan dura la seva oïdaque no pugui sentir-hi.
2. Són les vostres culpesque han obert un esvorancentre vosaltres i el vostre Déu;els vostres pecatsli tapen el rostrei no us pot sentir.
3. Teniu les mans brutes de sangi els dits tacats de rapinya;obriu la boca només per mentir,a cau d’orella escampeu traïdories.
4. En els tribunalsningú no reclama amb justícia,ningú no pledeja amb lleialtat.Es fien d’acusacions falses,de proves sense fonament.Conceben la malícia,infanten crims.
5. Obren ous de serps verinosesi teixeixen teranyines:qui menja aquells ous, mor;quan els obren, en surt un escurçó.
6. Ningú no es vesteixamb aquelles teranyines;són teles que no abriguen gens.Són gent que actua amb mala intenció,porten entre mans plans violents.
7. Corren per fer mal i prou,tenen pressa per vessar sang innocent.Maquinen projectes criminals,deixen arreu devastació i ruïnes.
8. No coneixen els camins de la pau,per allà on passen no hi ha justícia.Avancen per camins tortuosos:qui els segueix no coneixerà la pau.
9. Ara sabemper què no ens fas justícia,per què no arriba a nosaltresla teva salvació.Esperàvem la llum,i pertot hi ha tenebres;esperàvem la claror,i caminem a les fosques.
10. Avancem a les palpentes com els cecs,no hi veiem, caminem insegurs.En ple migdia ensopeguemcom si fos de nit.Tenim bona salut,però ens assemblem als morts.
11. Tots esbrameguem com els óssosi parrupem com els coloms.Esperàvem que ens faries justícia,però no la veiem enlloc.Confiàvem en la teva salvació,però és lluny de nosaltres.
12. Massa sovint hem estat infidels,i els nostres pecatsens acusen davant teu.Estem carregats de faltes,prou coneixem les nostres culpes:
13. ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor,ens apartàvem de tu, Déu nostre.Parlàvem d’oprimir i de revoltar-nos,no dúiem al cor res més que enganys.
14. Per això et negues a fer-nos justícia,es manté lluny la teva salvació.I és que la bona fe ensopegapels carrers,i l’honradesa no sap com entrar.
15. No es veu per enlloc la bona fe,i el qui s’aparta del malacaba espoliat.El Senyor ho ha vist, i li desplauque el dret sigui trepitjat.
16. Ha vist que ningú no se’n preocupa,s’admira que ningú no el defensi.Llavors el seu braçli ha donat la victòria,l’ha sostingut la seva justícia.
17. S’ha posat la justícia per cuirassa,i per casc, la salvació.S’ha vestit amb la túnica del càstig,s’ha embolcallat de zelcom d’un mantell.
18. Qui l’haurà feta, la pagarà:la fúria del Senyor escometràels adversaris,els seus enemics ho pagaran;ho pagaran fins i totels qui viuen lluny, a les illes.
19. Llavors, de llevant fins a ponentreconeixeran el nom del Senyori la seva glòria;quan l’enemic arribarà com la riuada,una bufada del Senyorel farà retrocedir.
20. El Senyor vindrài alliberarà Siói els rebels del poble de Jacobque s’hauran convertit.Ho diu el Senyor.
21. El Senyor diu encara: «Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor.»