Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48
  49. 49
  50. 50
  51. 51
  52. 52
  53. 53
  54. 54
  55. 55
  56. 56
  57. 57
  58. 58
  59. 59
  60. 60
  61. 61
  62. 62
  63. 63
  64. 64
  65. 65
  66. 66

Antic Testament

Nou Testament

Isaïes 65 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

El judici de Déu

1. «Jo, el Senyor, he respostals qui no em consultaven,m’he deixat trobarpels qui no em cercaven.A una nacióque no invocava el meu nom,li he dit:“Aquí em teniu, aquí em teniu!”

2. Tot el dia tinc les mans estesescap a un poble rebel,que va per mals caminsi segueix els seus capricis.

3. És un poble que em provocaadorant altres déus sense parar:en els jardins sagratsimmolen víctimesi cremen perfumssobre altars d’encens;

4. s’asseuen dins les coves sepulcrals,passen la nit en aquests antres,mengen carn de porc sacrificadai suquen en plats de carn impura.

5. Després diuen a l’altra gent:“Aparteu-vos,no us acosteu,que sóc persona sagrada.”»Per tot aixòestic encès d’indignació,és un foc que crema tot el dia.

6. Que sàpiguen que ho tinc tot escrit!No ho passo per alt,els ho faré pagar:aquests pagaran alhora

7. les seves culpesi les culpes dels seus pares.Ho dic jo, el Senyor.Aquells oferien sacrificisa dalt de les muntanyes,m’ofenien sobre els turons.Ara, aquests pagaranles pròpies malifetes,tal com aquells van pagar les seves.»

8. Això diu el Senyor:«Els qui troben most en un raïm diuen:“No el deixeu perdre,que promet bon vi.”Això mateix faré joamb els meus servents:no deixaré que es perdi tot el poble.

9. Donaré una descendènciaal poble de Jacob i de Judà,que posseirà les meves muntanyes.Les posseiran els meus elegits,els meus servents hi habitaran.

10. La plana de Saronserà una cleda d’ovelles,la vall d’Acorserà un clos per a les vaques:els qui em cerquenen rebran el benefici.

11. »Però als qui m’heu abandonata mi, el Senyor,i heu oblidat la meva muntanya santa,als qui pareu taula a Gad,déu de la sort,i vesseu libacions en honor de Mení,déu del destí,

12. jo us destino a morir per l’espasa:tots haureu d’agenollar-vosi us degollaran.Quan jo us cridava, no em responíeu;quan us parlava, no m’escoltàveu.Fèieu allò que em disgusta,preferíeu el que em desplau.

13. Ara, doncs, jo, el Senyor Déu,us faig saber això:Els meus servents menjaran,i vosaltres passareu fam;els meus servents podran beure,i vosaltres passareu set;els meus servents viuran feliços,i vosaltres estareu avergonyits;

14. els meus servents cridaran de goigamb l’alegria al fons del cor,i vosaltres cridareu de dolor,xisclareu destrossats.

15. Els meus elegitspronunciaran el vostre nom,però tan sols quan maleeixin dient:“Que el Senyor Déuet faci morir com a tal i tal d’ells!”En canvi, a favor dels meus servents,serà invocat un altre nom:

16. arreu de la terra,el qui vulgui ser beneït,ho serà pel nomdel “Déu veritable”,i el qui juri,també ho farà per aquest nom.»«Tothom oblidaràels desastres del passat,els meus ulls no els tornaran a veure.

Un cel nou i una terra nova

17. Crearé un cel nou i una terra nova.Ningú no es recordarà del passat,no hi pensarà mai més.

18. Alegreu-vos,exulteu amb una joia eternapel que jo crearé:crearé una Jerusalem joiosa,el seu poble desbordarà d’alegria.

19. Jo mateix exultaré per Jerusalemi m’alegraré pel meu poble.No s’hi sentirà mai més cap plorni cap crit de dolor.

20. Ja no hi haurà nadonsque visquin pocs dies,ni adults que no arribina una llarga vellesa.Morirà jove qui mori a cent anys,i tindran per maleïtel qui no hi arribi.

21. Construiran cases i les habitaran,plantaran vinyesi en menjaran els fruits.

22. No edificaranperquè un altre hi habiti,ni plantaran perquè un altre mengi.El meu poble viurà tantcom els arbres que haurà plantat;els meus elegits veuran com envelleixl’obra de les seves mans.

23. No treballaran en va,no infantaranper veure morir els fills.Són un llinatgeque jo, el Senyor, beneeixo:viuran plegatsamb els seus descendents.

24. Abans que m’invoquin,ja els respondré,i encara pregaranque ja els hauré escoltat.

25. Llops i anyellspasturaran ben avinguts,el lleó menjarà palla com el bou,i les serps s’alimentaran de pols.Ningú no farà mal ni destrossesen tota la meva muntanya santa.Ho dic jo, el Senyor.»