1. Senyor, tu ets el meu Déu.i proclamaré el teu nom:has dut a terme plans admirables,ferms i segurs,decidits fa molt de temps.
2. De la gran ciutat,n’has fet un enderroc,de la muralla inexpugnable, una ruïna.La fortalesa estrangera ja no és ciutat,i mai més no serà reconstruïda.
3. Per això un poble fort reconeixla teva glòria,et tem la capital dels pobles tirans,
4. perquè has estatel refugi dels febles,el refugi dels pobres en l’infortuni,l’aixopluc en els aiguats,l’ombra enmig de la calor.La fúria dels tiransés com l’embat de la tempestacontra una muralla,
5. com l’ardor del solcontra una terra eixarreïda.Però tu ofeguesl’avalot dels estrangers,com l’ombra d’un núvolofega el sol ardent.Els cants triomfals dels tiransemmudiran.
6. En aquesta muntanya,el Senyor de l’universoferirà a tots els poblesun banquet de plats gustososi de vins selectes:de plats gustosos i suculents,de vins selectes i clarificats.
7. Farà desaparèixeren aquesta muntanyael vel de dol que cobreixtots els pobles,el sudari que amortalla les nacions;
8. engolirà per sempre la mort.El Senyor Déueixugarà totes les llàgrimesi esborrarà arreu de la terrala humiliació del seu poble.El Senyor mateix ho afirma.
9. Aquell dia diran:«Aquí teniu el vostre Déu!Havíem posat en ell l’esperançai ens ha alliberat.És el Senyor, en qui teníem posadal’esperança!Alegrem-nos i celebremque ens hagi salvat.»
10. La mà del Senyor reposaràsobre aquesta muntanya,però Moab serà trepitjat allà on és,com es trepitja la pallaa la bassa del femer.
11. Allí mourà els braçoscom si volgués nedar,però el Senyor vinclaràla seva arrogànciai l’esforç dels seus braços.
12. Abatrà els bastions inaccessiblesde les teves muralles, Moab;els derrocarà,els farà caure a terra, a la pols.