1. Presagi sobre la vall de la Visió.Què et passa, Jerusalem,que els teus habitantshan pujat tots dalt als terrats?
2. Què són tant de renou i cridòriaen una ciutat sempre de festa?L’espasa no ha fet víctimes,ningú no ha caigut en el combat.
3. Els caps de l’exèrcit han fugit;sense disparar l’archan estat capturats.Tots els qui l’enemic ha trobat,els ha fet presoners;fins els qui havien fugit llunyhan estat agafats.
4. Per això us dic:«Deixeu-me estar,que ploraré amargament.No em vulgueu consolarpel desastre del meu poble.
5. El Senyor, Déu de l’univers,ha decretatun dia d’espant, d’ensulsiada,d’esfereïment.A la vall de la Visióes desploma la muralla,i els crits de socorsressonen per les muntanyes.
6. Els soldats d’Elamarriben amb carros i cavalls,armats amb fletxes i arcs;els de Quir han preparat els escuts.
7. Les millors de les teves valls,Jerusalem,són plenes de carros de guerra,i els soldats que els guienhan pres posicionsdavant les teves portes.
8. Han deixat Judà al descobert.»Aquell dia revisàveu les armescustodiades a l’edifici del Bosc
9. i descobríeu molts esvorancsa la muralla de la ciutat de David.Vau recollir aigua a la bassa de baix,
10. vau comptar les cases de Jerusalemi en vau demolir algunesper reforçar la muralla.
11. Construíreu un dipòsitentre els dos mursper recollir-hil’aigua de la bassa vella.Però no vau alçar els ulls a Déu,que havia decidittot el que havia de passar.Ell ho preparava de feia temps,però vosaltres no ho sabíeu veure.
12. Aquell dia,el Senyor, Déu de l’univers,us invitava a plorar i a penedir-vos,a afaitar-vos el capi a vestir-vos de sac.
13. En canvi, tot eren festes i gresca,matàveu moltons i vedells,us atipàveu de carn i de vi tot dient:«Mengem i beguem,que demà morirem.»
14. Però el Senyor de l’universm’ho ha revelat clarament:«Aquest pecat no us serà perdonat,us asseguro que morireu.»Ho declarael Senyor, Déu de l’univers.
15. Això m’ordena el Senyor,Déu de l’univers:«Vés a trobar Xebnà,aquest administrador,aquest cap del palau reial,i digues-li:
16. “Qui ets tu aquí, què hi tens,per a fer-te excavar una tombaen un lloc alt,per a fer-te obrir un sepulcrea la roca?
17. Doncs mira, gran prohom:el Senyor et llançarà lluny,t’embolicarà en un farcell
18. i et farà rodolar com una bolafins a un país tot pla.Allí moriràs,allí es deturaran els teus carruatges,tu que ets la deshonradel palau del teu senyor.
19. Jo et faré caure de la peanya,el teu senyor et derrocaràdel pedestal.
20. Aquell dia cridaré el meu servent,Eliaquim, fill d’Hilquiahu,
21. el revestiré amb la teva túnica,el cenyiré amb la teva faixai li confiaré el poderque tu ara posseeixes.Serà un pareper als habitants de Jerusalemi per a la gent de Judà.
22. Li posaré damunt l’espatllala clau del palau de David.Quan ell obri, ningú no tancarà;quan ell tanqui, ningú no obrirà.
23. El clavarécom una estaca en un lloc ferm,i serà un motiu de glòriaper a la família del seu pare.”»
24. Però es repenjarà damunt d’ell tota la parentela, branques i fulles, tota la vaixella, des de les tasses fins a les gerres.
25. Això diu el Senyor de l’univers: «Llavors l’estaca cedirà, i s’esmicolarà tota la càrrega que sostenia.» El Senyor us ho fa saber.