Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48
  49. 49
  50. 50
  51. 51
  52. 52
  53. 53
  54. 54
  55. 55
  56. 56
  57. 57
  58. 58
  59. 59
  60. 60
  61. 61
  62. 62
  63. 63
  64. 64
  65. 65
  66. 66

Antic Testament

Nou Testament

Isaïes 44 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Israel serà beneït

1. «Però ara escolta, Jacob,servent meu,poble d’Israel, que jo m’he escollit.

2. Això et diu el Senyor que t’ha creat,que t’ha formata les entranyes de la mare,el qui t’ajuda:No tinguis por, Jacob, servidor meu,Jeixurun, que jo m’he escollit.

3. Abocaré aigua sobre el país assedegat,correran rierols per la terra eixuta.Abocaré el meu esperitdamunt els teus fills,beneiré els teus plançons,

4. i creixeran entre l’herbei,com els salzesvora els corrents d’aigua.

5. Un dirà: “Jo sóc del Senyor”,un altre posarà als seusel nom de Jacob,un altre escriurà a la seva mà:“Sóc del Senyor”,i dirà ben alt el nom d’Israel.»

Desafiament als déus falsos

6. Això diu el Senyor, rei d’Israel,el qui l’allibera,el Senyor de l’univers:«Jo sóc el primer i el darrer;fora de mi no hi ha cap Déu.

7. Qui és com jo? Que parli ben alt!Que em vagi explicantel que ha passatdes que jo vaig fundarels primers pobles,i que faci saber a tothom el futur,les coses que vindran.

8. »No tingueu por, no us esglaieu!¿No us ho havia fet saber?¿No us ho havia anunciatfa molt de temps?Vosaltres en sou testimonis:no hi ha Déu fora de mi,no hi ha cap altra rocaque jo hagi conegut.»

Els fabricants d’ídols

9. Els qui fabriquen ídols no són res.De què els serveixenels seus déus preciosos?Són uns testimonisque ni veuen ni saben res,per a vergonya de tots ells.

10. A qui se li acut de fabricar un déuo fondre una estàtuaque no tindrà cap ús?

11. Quedaran avergonyits els còmplicesdels qui pretenen forjar déusi no són més que homes.Que es reuneixin tots,que es presentin:quedaran esglaiats i avergonyits.

12. Un ferrer prepara una eina,l’arroenta a la fornal,la treballa amb el mall,picant amb el seu braç vigorós;quan sent la gana, ja no té força,quan no ha begut, està esgotat.

13. L’escultor amida la fustaamb el cordill,dibuixa amb mangra la imatge,l’entalla amb les seves eines,l’arrodoneix amb el compàsi li dóna una bella forma humana,perquè visqui en un temple

14. i tallin cedres en honor d’ell.Ha triat un roure o una alzinai el fa pujar fermentre els arbres del bosc.Ha plantat un pique la pluja farà créixer

15. i, quan serà gran,servirà per a cremar:n’agafarà llenya per escalfar-seo l’encendrà per coure el pa;però també li serviràper a fer-ne un déu i adorar-lo,per a fabricar un ídoli prosternar-se als seus peus.

16. En crema la meitat al foc,i aquesta meitat li serveixper a menjar carn,per a coure’n a la brasatanta com vulgui;també s’escalfa al foc i exclama:«Oh, quina escalfor,hi ha un bon caliu!»

17. I després, del tros que sobra,se’n fa un déu, el seu ídol,es prosterna, l’adorai li adreça aquesta pregària:«Salva’m, tu que ets el meu déu!»

18. Aquesta gent no sap què fa,no entén res;té els ulls massa entelatsper a veure-hi,el cor massa ofuscatper a comprendre.

19. Cap d’ells no reflexiona,ni té prou seny ni entenimentper a dir-se:«He cremat la meitat de l’arbre:he cuit el pa en el caliu,hi he rostit la carn i me l’he menjada.Però de l’altra meitat,¿puc fer-ne una cosa detestablei adorar així un tros de fusta?»

20. Aquesta gent s’alimenta de cendres:el seu cor equivocat els fa delirari no els traurà del seu error.Cap d’ells no serà capaç de dir-se:«¿No és pura mentidael que tinc a la mà?»

El Senyor no oblida el seu poble

21. «Israel, poble de Jacob,recorda que tu ets el meu servent.Jo et vaig formar perquè em servissisi no t’oblidaré mai, Israel.

22. He fos com un núvolla teva infidelitat,he desfet com la boira els teus pecats.Torna a mi, que jo t’allibero.»

23. Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa!Aclameu-lo, fondàries de la terra!Arbres, boscos i muntanyes,esclateu en crits d’alegria!El Senyor ha alliberatel poble de Jacob,fa resplendir la seva glòria a Israel.

El Creador condueix la història

24. Això et diu el Senyor,el qui t’allibera,el qui t’ha formata les entranyes de la mare:«Jo, el Senyor, ho he creat tot.Jo, tot sol, he desplegat el celi he esplanat la terra,sense que ningú m’ajudés.

25. Jo desmenteixoels presagis dels endevins,faig desvariejarels qui prediuen el futur,capgiro els pronòstics dels savis,canvio en deliri la seva ciència.

26. Jo confirmo les paraulesdel meu serventi faig que es compleixin els anuncisdels seus missatgers.Dic a Jerusalem que serà repoblada,i a les viles de Judà,que seran reconstruïdes.Jo les aixecaré de les seves ruïnes.

27. Ordeno a la mar que s’eixugui,a les aigües abismalsque s’estronquin.

28. Dic al rei Cirque l’escullo com a pastorper a realitzar tot el meu propòsit.Ell manarà de reconstruir Jerusalemi posar els fonaments del temple.»