1. Els justos desapareixen, i ningú no es detura a pensar.Els qui són fidels són arrabassats,i ningú no enténque és per a treure’ls del mal.
2. Els justos entraran en la pau,el qui vivia honradamentreposarà tranquil.
3. «Veniu aquí, vosaltres,fills de bruixa,raça d’adúlters i de prostitutes!
4. De qui us rieu?A qui feu ganyotes i llengotes?¿No és cert que sou uns fills rebels,una raça borda?
5. Us acobleu sota els alzinars,a l’ombra de tot arbre frondós.Immoleu els infants en els torrents,dins les cavernes de les roques.
6. T’apropies de pedres del torrenti les mires com la millor possessió.En honor d’elles vesses libacionsi presentes ofrenes.Com ho podré consentir?
7. T’has parat el jaçen una muntanya alta i prominent,hi has pujat per oferir sacrificis.
8. Darrere el muntant de la portahas posat el teu amulet.D’amagat de mi apartes el cobrellit,t’estires i fas lloc per a molts.Has fet tractes amb amantsi t’agrada de jeure amb ellstot contemplant signes fàl·lics.
9. T’has presentat amb olidavant de Moloc,has perfumat l’ídol abundosament.Has enviat lluny els teus missatgers,els has fet baixar al país dels morts.
10. T’has cansat a força de fer camí,però mai no deies: “Tot és inútil.”Recuperaves les forcesi et refeies del cansament!
11. »Qui et preocupava?De qui tenies porper a ser-me tan deslleial?No et recordaves de mini em tenies present.Estic silenciós des de fa tempsi per això em perdies el respecte.
12. Però ara denunciola teva pretesa justíciai el teu comportament:no en trauràs cap profit.
13. Quan demanis ajuda,ja veurem si et salvala colla dels teus ídols.A tots se’ls endurà una ventada,un cop de vent els escombrarà.Però els qui es refugien en mirebran en propietat el país,posseiran la meva muntanya santa.»
14. Diu el Senyor:«Esplaneu, esplaneu el camí,assenyaleu-lo,aparteu els obstaclesde la ruta del meu poble.»
15. Això us fa saberel qui és alt i excels,que resideix en un palau eterni té un nom sant:«Jo visc a les altures, en un lloc sant,però estic amb els qui se sentendesfets i enfonsats:reanimaré els qui estan enfonsats,faré reviure els qui se senten desfets.
16. No vull acusar sense fini em mantindré irritat per sempre:s’estroncaria l’alè de vidaque ve de mi mateix,quan sóc jo qui ha creattot el que respira.
17. M’indignaven els fraus del meu poble.Tant em van indignar,que el vaig ferir i me’n vaig apartar.Però ell s’obstinava a seguirels seus propis camins:
18. prou que he vist per on anava!Tanmateix, jo el curaré, el guiaréi l’ompliré de consol,a ell i als qui ploren amb ell.
19. Faré brotar aquest fruitdels seus llavis:Pau, pau per a tots,els de lluny i els de prop!Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.»
20. Però els malvatssón com la mar embravida,que ningú no pot calmar:les seves aigües escupen fang i llot.
21. «No hi ha pau per als malvats.»Ho ha dit el meu Déu.