1. Això diu el Senyor: «On és el document de divorcion consti que he fet marxarla vostra mare?A quin dels meus creditorsus he venut com a esclaus?Si heu estat venutsés pels vostres pecats;per les vostres infidelitatsha estat abandonada Jerusalem,la vostra mare.
2. Què ho fa que en arribarno he trobat ningú?He cridat, i ningú no m’ha respost.¿La meva mà no seria capaçde rescatar-vos?¿No tindria prou forçaper a procurar la llibertat?Jo asseco la martan sols amb una amenaçai canvio els rius en desert.Llavors els peixos, per falta d’aigua,moren de set i tot ho empesten.
3. Jo vesteixo el cel de negre,li poso un vestit de dol.»
4. El Senyor Déum’ha donat un parlar que convenç,perquè, amb la paraula,sàpiga sostenir els cansats.Un matí i un altre em desvetllaperquè l’escoltii sàpiga parlar i convèncer.
5. El Senyor Déum’ha parlat a cau d’orella,i jo no m’he resistitni m’he fet enrere.
6. He parat l’esquenaals qui m’assotaven,i les galtesals qui m’arrencaven la barba;no he amagat la caradavant d’ofenses i escopinades.
7. Però el Senyor Déu m’ajuda,i per això no em dono per vençut;per això paro la cara com una rocai sé que no quedaré avergonyit.
8. Tinc a propel qui em declara innocent.Qui vol pledejar amb mi?Compareguem plegats a judici!Qui em vol acusar? Que se m’acosti!
9. El Senyor Déu em defensa.Qui em podrà condemnar?Tots els qui m’acusens’esfilaran com un vestitconsumit per les arnes.
10. ¿Qui de vosaltres venera el Senyori escolta la veu del seu servent?Encara que camini a les fosques,sense gens de llum,que sàpiga confiar en el Senyori emparar-se en el seu Déu!
11. Però, en comptes d’això,tots enceneu els vostres llumsi abrandeu les vostres teies:camineu, doncs,a la claror dels vostres llumsi de les teies que heu encès!Aquesta és la sort que us ha reservatla mà del Senyor:haureu de morir enmig de penes.