1. Series com un focque encén la garrigao que fa bullir l’aigua.Així els teus enemics sabrien qui ets:al teu davant les nacions tremolarien,
2. quan fessis prodigisinesperats i terribles.Baixaries, i les muntanyeses fondrien davant teu.
3. Mai no s’ha sentit a dir;cap orella no ha sentitni cap ull ha vist maiun altre Déu, fora de tu,que afavorís aixíels qui confien en ell!
4. Però ara has colpitels qui amb goig obraven el béi es recordaven dels teus camins.Tu t’has irritati nosaltres ens hem desviat,per més que seguir-teera sempre la nostra salvació.
5. Tots som ara com gent impura,les nostres bones obres sóncom una roba tacada d’impureses.Ens hem marcit com la fulla caigudai les nostres culpesse’ns emporten com el vent.
6. Ningú no invoca el teu nomni es desvetlla per recórrer a tu.Ens amagues la teva miradai permets que ens fonguemper les nostres culpes.
7. Però malgrat tot, Senyor,tu ets el nostre pare.Nosaltres som l’argila,i tu, el terrisser:tots som obra de les teves mans.
8. No t’irritis, Senyor, fins a l’extrem,no et recordis per semprede les nostres culpes.Mira’ns:tots nosaltres som el teu poble.
9. Les teves ciutats santessón un desert,Sió està despoblada,Jerusalem és una desolació.
10. El foc ha consumitel temple sant, la nostra glòria,on et lloaven els nostres pares.Allò que més estimàvemés ara una ruïna.
11. ¿Callaràs, Senyor, veient tot això?¿Ens afligiràs en silenci, sense mida?