1. Paraules i fets de Jeremies, fill d’Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí.
2. Aquestes són les paraules que el Senyor li va comunicar l’any tretze del regnat de Josies, fill d’Amon, rei de Judà,
3. i també en temps de Joiaquim, fill de Josies, fins al final de l’any onze del regnat de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, és a dir, fins al moment de la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè.
4. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
5. – Abans de formar-teen les entranyes de la mare,jo et coneixia;abans que sortissis del seu ventreet vaig consagrar profetadestinat a les nacions.
6. Jo vaig replicar:– Ah, Senyor, Déu meu!Sóc massa jove.Com sabré parlar?
7. El Senyor em respongué:– No diguis que ets massa jove.Vés on jo t’enviaré,digues el que jo t’ordenaré.
8. No tinguis por de ningú.Jo seré al teu costatper alliberar-te.T’ho dic jo, el Senyor.
9. Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué:– Poso les meves paraulesa la teva boca:
10. des d’avui et dono podersobre nacions i reialmes,per a arrencar i enderrocar,per a destruir i enrunar,per a construir i plantar.
11. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:– Què veus, Jeremies?Vaig respondre:– Veig una branca d’ametller,l’arbre vigilant.
12. El Senyor em digué:– És cert això que has vist.Jo també vigiloperquè es compleixila meva paraula.
13. El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué:– I ara què veus?Vaig respondre:– Veig una caldera sobre un fogóatiat pel vent del nord.
14. El Senyor em digué:– És cert. Del nordentrarà el desastrecontra tots els habitants del país.
15. Estic a punt de cridartots els regnes aliats del nord,perquè vinguin a plantarel seu setiala les portes de Jerusalem,entorn de les seves murallesi entorn de totes les ciutats de Judà.Ho dic jo, el Senyor.
16. Aquesta és la sentènciaque jo anuncio als de Judàper tot el mal que han fet,ja que m’han abandonat a miper cremar ofrenes a altres déusi adorar els ídols que ells mateixoss’havien fabricat.
17. »Tu cenyeix-te i planta’ls cara;digues-los el que jo et manaré.No tremolis davant d’ells:si no, seré jo qui et farà tremolar.
18. Des d’ara faig de tu una plaça forta,una columna de ferro,una muralla de bronze,enfront de tot el país,dels reis de Judà i dels governants,dels sacerdots i de la gent del poble.
19. Lluitaran contra tuperò no et venceran.Jo seré al teu costat per alliberar-te.T’ho dic jo, el Senyor.