1. El Senyor, per mitjà del profeta Jeremies, va comunicar aquesta paraula referent a Babilònia i al país dels caldeus:
2. «Anuncieu-ho entre les nacions,comuniqueu-ho aixecant estendards,comuniqueu-ho, no ho amagueu!Digueu:“Babilònia ha estat presai el déu Bel humiliat,Marduc és abatut,les seves imatges escarnides,i enderrocatsels seus ídols repugnants.”
3. Des del nord l’ataca una nació,que converteix aquella terraen una solitud.No hi ha qui l’habiti:homes i bèsties en fugen,no en queda res.
4. »Aquells dies, aquells moments,els d’Israel i els de Judà,ho dic jo, el Senyor,vindran tot ploranta cercar el Senyor, el seu Déu.
5. Preguntaran el camí de Sió,i l’emprendran tot dient:“Anem a unir-nos al Senyoramb una aliança eterna,que no sigui mai oblidada.”
6. Eren ovelles perdudesels del meu poble,els seus pastors les esgarriavenper les muntanyes:elles anavend’una muntanya a un turó,s’oblidaven de la pleta.
7. Qui les trobava se les menjava,i els enemics deien:“No fem cap mal,perquè han pecat contra el Senyor.”I això que el Senyor havia estatcleda segura,esperança dels seus pares!
8. »Fugiu de Babilònia,sortiu del país dels caldeus,poseu-vos, com els bocs,davant el ramat.
9. Jo desvetllo des del país del nordun aplec de grans nacionsperquè ataquin Babilònia:formaran en ordre de batallai la prendran;les seves fletxessón com bons guerrers,que mai no tornenamb les mans buides.
10. La terra dels caldeus serà un botí,els qui la saquegin quedaran tips.Ho dic jo, el Senyor.
11. ¿Us alegrareu ara, ho celebrareu,espoliadors de la meva heretat?¿Us posareu grassoscom la vedella quan trilla,renillareu com els corsers?
12. La vostra mare està tota avergonyida,està humiliada la qui us ha infantat:sereu l’última de les nacions,un desert, un ermot, una estepa.
13. La indignació del Senyordeixarà Babilònia desoladai deshabitada:tothom qui hi passaràquedarà esbalaïti es riurà de la seva desfeta.
14. »Tots els qui tibeu l’arc,formeu en ordre de batallaentorn de Babilònia.Tireu, no estalvieu les fletxes,perquè ha pecat contra el Senyor.
15. Envolteu-lallançant el crit de guerra!La ciutat es rendeix,les seves torres es desplomen,s’enfonsen les muralles.El Senyor li dónala paga que es mereixia.Feu-li tot el que ella va fer!
16. No deixeu que vagin sembradorsa Babilòniani els qui empunyen la falçen temps de sega.Davant l’espasa que devasta,que tothom torni al seu país,que fugi cadascú a la seva terra.
17. »Eren ovelles escampades,els d’Israel;uns lleons les van espantar.»Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
18. Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d’Assíria.
19. »Faré tornar Israel a la seva pleta,perquè pasturi al Carmel i a Basani brostegi fins a saciar-seper les muntanyes d’Efraïmi de Galaad.
20. Aquells dies, per aquell temps,buscaran les culpes d’Israeli no hi seran,els pecats de Judà,i no els trobaran:jo perdonaré els qui faré sobreviure.Ho dic jo, el Senyor.
21. »Ataca el país de Merataim,vés a combatre contra elli contra els habitants de Pecod!Anorrea’ls, extermina’ls,fes el que t’he manat!Ho dic jo, el Senyor.
22. Se sent brogit de guerra en el país,hi ha una gran destrossa.
23. Com ha estat trencada i trossejadala maça que esclafava la terra!Com s’ha convertit Babilòniaen motiu d’estupor de tots els pobles!
24. Babilònia, tu no sabiesque jo et parava una trampa,i t’hi has agafat:t’han atrapat, t’han fet presonera,perquè feies la guerracontra el Senyor.
25. »El Senyor obre el seu arsenali en treu les armes del seu enuig;el Senyor, Déu de l’univers,les esgrimirà al país dels caldeus.
26. Acudiu-hi de tot arreu,obriu els seus graners;apiloteu-la com el blati extermineu-la sense deixar-ne res.
27. Mateu com toros els seus valents,baixeu-los a l’escorxador.Ai d’ells! Ha arribat el seu dia,el temps que els demanaran comptes!
28. »Escolteu el crit dels fugitius,dels qui s’han escapatdel país de Babilònia,que proclamen a Sióla justícia del nostre Déu,del Senyor que ha demanat comptesper la destrucció del seu temple.
29. »Convoqueu a Babilòniatots els qui tiben l’arc.Acampeu al seu entorn,que no se n’escapi ni un!Pagueu-li el que es mereixper les seves obres,feu-li tot el que ella va fer.Perquè va ser insolent amb el Senyor,amb el Sant d’Israel.
30. »Per això aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor.
31. »Aquí em tens, insolent.Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.Ha arribat el teu dia,el temps que et demanaran comptes!
32. L’insolent ensopegarà, caurà,i no tindrà qui l’aixequi:calaré foc a les seves ciutats,i consumirà els pobles de la rodalia.
33. »Això diu el Senyor de l’univers,Déu d’Israel:Els d’Israel i els de Judàestan oprimits.Tots els qui els van fer captius,ara els retenen,no els volen deixar anar.
34. Però el seu defensor és fort,el seu nom és“Senyor de l’univers”:pledejarà amb força a favor d’ellsfins que reposin a la seva terrai fins que tremolinels habitants de Babilònia.
35. »Guerra contra els caldeusi contra els habitants de Babilònia,contra els seus governantsi contra els seus savis!Ho dic jo, el Senyor.
36. Guerra contra els seus xarlatans:que caiguin en desvaris!I guerra contra els seus valents:que es morin de por!
37. Guerra contra els seus cavallsi contra els seus carros de guerra,i contra els qui hi són de pas:que es tornin donetes!Guerra contra els seus tresors:que siguin saquejats!
38. Secada contra les seves fonts:que s’eixuguin!Perquè és terra d’ídols,d’ídols horriblesque els fan perdre el seny.
39. Per això hi viuran hienesi gats mesquers,s’hi instal·laran els estruços;no serà mai més habitada,no hi viurà ningú per segles i segles.
40. Serà com la destrucció que Déu va ferde Sodoma i Gomorrai dels seus habitants.Ho dic jo, el Senyor.Ningú més no hi viuràni s’hi refugiarà.
41. Un poble ve del nord,una gran nació i uns reis poderososs’aixequen dels extrems de la terra.
42. Empunyen l’arc i els dards,són cruels, no tenen pietat;bramulen com les onades de la mar,cavalquen sobre corsers;formen en ordre de batalla,com un sol home,contra tu, ciutat de Babilònia.
43. Al rei de Babilònia, quan sap la nova,li fallen les forces,l’oprimeix l’angoixa,té un dolor com la dona quan infanta.
44. Com un lleó quan pujadel bosc frondós del Jordàcap als pasturatges d’Etan,jo el faré fugir en un momenti establiré el governantque m’he escollit.Qui és com jo?Qui em pot cridar a judici?¿Hi ha cap reique em pugui plantar cara?
45. »Escolteu, doncs, la decisióque el Senyor ha prescontra Babilònia,les intencions que portacontra el país dels caldeus:els arrossegaran, certament,com petits del ramat;ben cert, ho veurà amb horrorla seva cleda.
46. Els crits de Babilònia capturadafan tremolar la terra,els seus crits d’auxilise senten per les nacions.