Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48
  49. 49
  50. 50
  51. 51
  52. 52

Antic Testament

Nou Testament

Jeremies 4 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. «Israel, si vols tornar,torna cap a mi.T’ho dic jo, el Senyor.Si treus del meu davantels cultes abominables,no hauràs d’anar errantd’un lloc a un altre.

2. Si, quan jures, ho fasper la vida del Senyor,amb veritat,segons el dret i la justícia,les nacions es beneirani es lloaran entre ellesvalent-se del nom del Senyor.

3. »Això diu el Senyora la gent de Judà i de Jerusalem:Arrabasseu noves terresi no sembreu més entre espines.

4. Circumcideu els vostres corsper al Senyor,gent de Judà i de Jerusalem;altrament s’encendràel foc del meu enuig,s’abrandarà i no l’apagarà ningú,per les maldats que cometeu.»

Alarma a Judà

5. «Feu-ho saber per tot Judài que ho sentin a Jerusalem;que ressoni pel país el toc del corn,crideu amb totes les forces:“Aplegueu-vos, entrema les ciutats fortificades,

6. alceu l’estendard cap a Sió,refugieu-vos-hi, no us detureu!”Perquè jo, el Senyor, des del nord,faig venir un desastre,una gran ruïna.

7. Un lleó puja de la seva boscúria,un devastador de pobless’ha posat en marxa:surt dels seus dominisi devasta el teu país;les teves ciutats seran incendiades,no hi quedarà ningú.

8. Per això, vestiu-vos de sacen senyal de dol,ploreu i planyeu-vos,perquè l’enuig ardent del Senyorno s’aparta de nosaltres.

9. Aquell dia el coratge del reii el dels governants defallirà;els sacerdots quedaran atuïts,i els profetes, esglaiats.Ho dic jo, el Senyor.»

10. En sentir això vaig exclamar:«Ah, Senyor Déu!Has enganyat del totaquest poble i Jerusalemprometent-los la paumentre una espasaels travessava les entranyes.»

Atac de l’enemic

11. En aquell temps, el Senyor diràa aquest poble i a Jerusalem:«Per les dunes del desert es giraun vent xardorós,que s’abat sobre el meu poble.No és bo per a ventar el gra,no serveix per a netejar-lo.

12. D’allà m’arriba un vent fortíssim.Ara també jo sentenciaré contra ells.»

13. Mireu, puja com els núvols;els seus carros són com l’huracà,i els seus cavalls,més ràpids que les àguiles.Pobres de nosaltres! Serem devastats!

14. «Jerusalem, renta’t el cor de tot mal,si vols que jo, el Senyor, et salvi.Fins quan alimentaràs en el teu pituna absurda confiança?

15. De Dan arriba el crit d’un missatger;noves d’infortunis,de les muntanyes d’Efraïm.

16. Aviseu les nacions,mobilitzeu-les contra Jerusalem.Vénen de terres llunyanesper assetjar-la,llancen crits de guerracontra les ciutats de Judà.

17. L’encerclen com qui vigila un camp,perquè s’havia rebel·lat contra mi.Ho dic jo, el Senyor.

18. La teva conducta i les teves accionst’han portat tot això, Jerusalem:el fruit de la teva maldat és amarg,et penetra fins al cor.»

Plany per un país devastat

19. Ai, entranyes meves, entranyes meves!Quin mal a les parets del cor!El cor em palpita, no puc callar:ressonen dintre meu els tocs de corn,la cridòria del combat.

20. Arriben notíciesde desfetes i més desfetes,tot el país és devastat!De cop m’han destruït les tendes,en un instant m’han arrasatels campaments.

21. Fins quan hauré de veure estendardsi sentir el toc de guerra?

22. «El meu poble és estúpid.Ho dic jo, el Senyor.No em coneix, no m’ha comprès;són fills insensats,sense enteniment,llestos per a fer el mal,incapaços de fer el bé.»

23. He mirat la terra:tota ella és caòtica i desolada;he mirat el cel: ni rastre de llum.

24. He mirat les muntanyes: tremolen;i els turons: tots s’estremeixen.

25. He mirat pertot arreu,i no hi ha ningú:fins els ocells han fugit.

26. He mirat encara,i els horts són un desert,totes les ciutats estan incendiades.El Senyor hi ha descarregatel foc de la seva indignació.

27. Això anuncia el Senyor:«El país sencer quedarà desolat,però no el vull destruir del tot.

28. Per això la terra portarà dol,i allà dalt, el cel s’enfosquirà.Us ho anuncio, és decisió meva:no me’n penediré ni em faré enrere.»

29. Al crit dels cavallers i dels arquers,la gent fuig dels pobles.S’amaguen a les coves,se’n van pels boscos,escalen els cingles:tots els pobles estan abandonats,no hi ha quedat ningú.

30. I tu, Jerusalem,què faràs quan siguis devastada?Ni que et vestissis d’escarlata,ni que et guarnissis d’ori et pintessis els ulls,t’embelliries per no res:els teus amants et menyspreen,demanen la teva vida.

31. He sentit un crit de partera,crits de dolorcom els d’un primer part.És el crit de Sió que panteixai estén les mans:«Pobra de mi! Em morode veure aquesta mortaldat.»