1. Això em digué el Senyor: – Vés a comprar una gerra de terrissa. Després, amb alguns ancians del poble i dels sacerdots,
2. surt a la vall de Benhinnom per la porta de la Terrissa i allà proclama les paraules que jo et comunicaré.
3. Digues-los: “Reis de Judà i habitants de Jerusalem, escolteu la paraula del Senyor. Això us fa saber el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Faré caure sobre aquest lloc una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti quedarà esbalaït.
4. Perquè m’han abandonat i han profanat aquest lloc, cremant-hi ofrenes a altres déus que no havien conegut ni ells, ni els seus pares, ni els reis de Judà; l’han profanat omplint-lo, a més, de sang d’innocents;
5. han construït recintes sagrats en honor de Baal per cremar-hi els seus fills en sacrifici, cosa que no els havia manat ni els havia permès, ni se m’hauria acudit mai.
6. Per això vénen dies que aquest lloc ja no es dirà ‘Tófet’ o ‘vall de Benhinnom’, sinó ‘vall de la Mortaldat’. Ho dic jo, el Senyor.
7. En aquest mateix lloc tiraré per terra els plans de Judà i de Jerusalem: faré que caiguin víctimes de l’espasa dels seus enemics, servint-me dels qui els volen aniquilar. Donaré els seus cadàvers als ocellots i als animals feréstecs.
8. Faré d’aquesta ciutat motiu d’estupor i de riota: tothom qui hi passarà es riurà de la seva desfeta.
9. Els enemics que els volen aniquilar estrenyeran el setge, i faré que ells acabin menjant-se els propis fills i filles: la gent acabarà menjant-se els uns als altres.”
10. »Després trenca la gerra davant els qui t’hauran acompanyat
11. i digueslos: “Això us anuncia el Senyor de l’univers: Jo esmicolaré aquest poble i aquesta ciutat com qui esmicola una gerra de terrissa, que ja no es pot recompondre. Hauran d’enterrar la gent al Tófet perquè no trobaran més lloc per a enterrar.
12. Més encara: tractaré la ciutat i els seus habitants com he tractat el Tófet. Ho dic jo, el Senyor.
13. Les cases de Jerusalem i les dels reis de Judà quedaran impures com el Tófet, perquè en els terrats cremen ofrenes en honor de tot l’estol dels astres i hi fan libacions a déus estrangers.”
14. Quan Jeremies hagué tornat del Tófet, on el Senyor l’havia enviat a profetitzar, se’n va anar a l’atri del temple del Senyor i digué a tot el poble:
15. – Això us fa saber el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: “Faré caure sobre aquesta ciutat i sobre totes les altres ciutats les desgràcies que he anunciat, perquè han anat a la seva, sense fer cas de les meves paraules.”