Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48
  49. 49
  50. 50
  51. 51
  52. 52

Antic Testament

Nou Testament

Jeremies 17 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

La culpa de Judà

1. «El pecat de Judà està escritamb un estilet d’acer,està gravat a punta de diamanten la tauleta del seu cori en els angles dels seus altars.

2. Com si es recordessin dels seus fills,els de Judà es recordendels seus altars,dels seus bosquets sagratsal voltant d’un arbre frondós,dalt dels turons elevats.

3. Ai de tu, que vius a la muntanyai que tens els santuaris en ple camp!Abandonaré al pillatgeels teus tresors i riquesesperquè els recintes sagrats on pequensón per tot el teu territori.

4. Tu deixaràs reposar la terra,aniràs lluny de l’heretatque et vaig donar:et sotmetré als teus enemicsen un país que no coneixes,perquè heu encèsel foc del meu enuig,i cremarà per sempre.»

Confiar en els homes o en el Senyor

5. Això diu el Senyor:«Maleït l’homeque confia en els homesi busca qui li faci de braç dret,mentre el seu cors’allunya del Senyor.

6. Serà com un matoll de l’Arabàque mai no tasta la pluja;viu en un desert xardorós,en una terra salabrosaque no es pot habitar.

7. Beneït l’home que es refia del Senyor,que posa en el Senyor la confiança.

8. Serà com un arbreque arrela vora l’aigua,que enfonsa les arrels ran del torrent;no té por quan ve l’estiu,el seu fullatge es manté verd;no es neguiteja en anys de secada,no deixa de donar fruit.

9. No hi ha res més enganyósque el cor: no té remei.Qui és capaç de conèixer-lo?

10. Jo, el Senyor, penetro els corsi examino l’interior dels homes,per pagar a cada unsegons la seva conducta,segons el fruit de les seves obres.

11. Perdiu que cova ous que no ha post,és qui fa fortuna injustament:ha d’abandonar-la en la flor de la vida,i acaba els seus dies sense solta.»

12. Senyor, el lloc sagratdel nostre santuariés des del principiel teu tron excels i gloriós.

13. Esperança d’Israel,quedaran confosostots els qui t’abandonen!Els qui s’aparten de tu, Senyor,seran inscrits en el país dels morts,perquè han abandonat el Senyor,la font d’aigua viva.

Confessions de Jeremies (III)

14. Senyor, guareix-me i seré guarit,salva’m i seré salvat:a tu s’adreça la meva lloança.

15. Ells em van dient: «Què se n’ha fet,de la paraula del Senyor?Que es compleixi!»

16. Però jo no m’he negata seguir-te davant el ramat,ni tampoc desitjavaque arribés el dia irremeiable.Prou saps que venia de tuallò que sortia dels meus llavis!

17. No siguis per a mi causa d’esglai,tu, refugi meu en dies de desastre.

18. Que quedin avergonyitsels qui em persegueixen, i no jo!Que s’esglaïn ells, i no jo!Aboca damunt d’ellsel dia del desastre,desfés-los amb una doble desfeta!

El repòs del dissabte, consagrat al Senyor

19. Això em digué el Senyor:– Vés, posa’t a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem.

20. Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà i tots els habitants de Judà i de Jerusalem que entreu per aquestes portes.

21. Això us diu el Senyor: Vetlleu per la vostra vida, no tragineu càrregues en dissabte, el dia de repòs, ni les entreu per les portes de Jerusalem.

22. No tragineu càrregues fora de casa vostra en dissabte, el dia de repòs, ni feu cap treball. Santifiqueu el dissabte, tal com vaig manar als vostres pares.

23. »Però ells no ho han escoltat ni n’han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s’han volgut esmenar.

24. »Ho dic jo, el Senyor: Si feu cas de mi i no entreu càrregues per les portes d’aquesta ciutat en dia de repòs, si santifiqueu el dissabte abstenint-vos de tot treball,

25. els reis que seuen al tron de David entraran en aquesta ciutat muntats sobre carros i cavalls, juntament amb els seus prohoms, amb la gent de Judà i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada per sempre.

26. Llavors, de les poblacions de Judà, dels voltants de Jerusalem i del territori de Benjamí, de la Xefelà, de la Muntanya i del Nègueb, vindran a portar holocaustos i sacrificis, ofrenes, encens i víctimes d’acció de gràcies al temple del Senyor.

27. Però si no feu cas de mi, si no santifiqueu el dissabte i en dia de repòs entreu càrregues per les portes de Jerusalem, encendré en aquestes portes un foc que consumirà les defenses de Jerusalem, i el foc no s’apagarà.”