1. Referent a Moab, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel:«Ai de Nebó,que ha estat devastada!Quiriataimha estat presa i humiliada,humiliada i abatudala ciutat inexpugnable.
2. S’ha acabat la fama de Moab.Han maquinatcontra la ciutat d’Heixbon:“Anem, fem-la desaparèixercom a nació!”I tu, Madmén,acabaràs silenciosa:l’espasa no s’apartaràdel teu darrere.
3. Se sent el clam d’Horonaim:quina devastació, quin desastre!
4. Moab ha estat destrossat:els seus crits se senten fins a Sóar.
5. La pujada de Luhitfa pujar el sanglot dels plors,i a la baixada d’Horonaimse sent el clam dolorós de la desfeta:
6. “Fugiu, salveu la vida,viviu com els matolls del desert!”
7. Et refiaves dels teus triomfsi dels teus tresors,però també tu seràs conquerida.El déu Quemoix serà deportatamb els seus sacerdots i dignataris.
8. El devastador entraràa totes les ciutats,no se n’escaparà cap ni una:destruirà les valls i saquejarà l’altiplà,tal com ha dit el Senyor.
9. Doneu ales a Moabperquè fugi volant;les seves ciutats quedaran desolades,no hi viurà ningú.
10. Maleït qui faci amb desganala tasca encomanada pel Senyor!Maleït qui privi de sangla seva espasa!
11. »Moab, des de jovehavia viscut tranquil,quiet com el vi sobre el solatge:no el passaven d’una gerra a l’altra,mai no l’havien deportat.Conservava el gust com el vi,no perdia la seva aroma.
12. »Però ara vénen dies que hi enviaré qui el trasbalsi: buidaran les seves gerres i abocaran els seus bots. Ho dic jo, el Senyor.
13. I Moab s’avergonyirà de Quemoix, tal com la gent d’Israel, que confiava en Betel, se’n va avergonyir.
14. »¿Com podeu dir:“Nosaltres som forts,guerrers avesats a combatre”?
15. Moab serà devastat:l’enemic n’assaltarà les ciutats,i aquells guerrers escollitsbaixaran a l’escorxador.Ho dic jo, el Rei:“Senyor de l’univers” és el meu nom.
16. S’acosta la desfeta de Moab,li arriba molt de pressa la ruïna.
17. Planyeu-lo, pobles veïnsi tots els qui el coneixeu!Digueu: “Com s’ha trencataquella vara poderosa,aquell ceptre gloriós!”
18. Ciutat de Dibon, baixa del teu solii asseu-te assedegada;el devastador de Moab t’atacai et destrossa les fortaleses.
19. Població d’Aroer,munta guàrdia al camí,pregunta als fugitius que s’escapenque t’expliquin què ha passat.
20. Ells diran:“Moab ha estat humiliat i abatut!Clameu i crideu auxili!Anuncieu per l’Arnonque Moab ha estat devastat!”
21. »Es compleix la sentència del Senyor contra l’altiplà: contra les ciutats d’Holon, Jahas i Mefàat,
22. contra Dibon, Nebó i Betdiblataim,
23. contra Quiriataim, Betgàmul i Betmeon,
24. contra Queriot, Bosrà i totes les altres ciutats de Moab, tant les de lluny com les de prop.
25. »Moab és un toroamb les banyes tallades,un home amb els braços trencats.Ho dic jo, el Senyor.
26. »Embriagueu Moab: que es rebolqui en el seu vòmit i tothom es burli d’ell, perquè presumia contra el Senyor.
27. ¿No t’havies burlat d’Israel? ¿No en parlaves movent el cap, com qui ha atrapat un lladre?
28. »Habitants de Moab,abandoneu les ciutats,aneu a viure a les roques;feu-vos nius, com els coloms,a la boca dels avencs.
29. Tots coneixem l’orgull de Moab,la seva arrogància sense mida:és superb, insolent i altiu de cor.
30. Conec la seva insolència,és insostenible el que diueni el que fan.Ho dic jo, el Senyor.
31. Ara, doncs, em lamento per Moab,m’exclamo per tot aquell poble;tothom gemegaper la gent de Quirheres.
32. Més que per Jazer,ploro per tu, vinya de Sibmà.Els teus sarmentsarribaven al Mar Mort,arribaven fins al mar de Jazer.Però el devastador s’ha llançatsobre els teus fruits,sobre la teva verema.
33. S’han allunyat dels fruiterarsi dels camps de Moabla joia i les festes;no deixaré entrar vi en els cups,no trepitjaran el raïm tot cantant,el seu cant no seràel de trepitjar raïm.
34. Els crits d’Heixbonarriben fins a Elalé i Jahas;els de Sóar, fins a Horonaimi Eglat-Xelixià.Fins a les aigües de Nimrimla terra ha quedat desolada.
35. »Faré que s’acabin a Moab els qui pugen als recintes sagrats i hi cremen ofrenes als seus déus. Ho dic jo, el Senyor.
36. »Ara, doncs, per Moab em surt del cor un so planyívol com el d’una flauta, un so planyívol per la gent de Quirheres: han perdut el fruit del seu treball.
37. Tots es rapen els cabells i s’afaiten la barba, es fan incisions a les mans i es vesteixen de dol.
38. Dels terrats de les cases i dels carrers de Moab només en surten planys, perquè jo he esmicolat Moab com una gerra que ningú no vol. Ho dic jo, el Senyor.
39. »Com ha estat destrossat! Planyeu-lo! Moab gira l’esquena de vergonya. És la riota i l’horror de tots els qui l’envolten.
40. »Això diu el Senyor:Algú vola com una àguilai estén les ales sobre Moab.
41. Les ciutats són preses,les places fortes, conquerides:aquell dia els valents de Moabencongiran el corcom la dona quan infanta.
42. Moab deixarà de ser un poble,perquè presumia contra el Senyor.
43. El pànic, la fossa i el filatse us tiren al damunt,habitants de Moab.Ho dic jo, el Senyor.
44. Qui fugi del pàniccaurà dintre la fossa,i si surt de la fossa,s’enredarà a les malles del filat.Tot això faré caure sobre Moabl’any que passaré comptes amb ell.Ho dic jo, el Senyor.
45. Els fugitius, sense forces,s’aturaran a recer d’Heixbon,però llavors en sortirà un foc,una flama de les files de Sehonque consumirà els polsos de Moab,el crani del poble tumultuós.
46. Ai de tu, Moab!Estàs perdut, poble del déu Quemoix:s’emporten captius els teus fillsi captives les teves filles.
47. Però a la fi dels tempsjo renovaré la vida de Moab.Ho dic jo, el Senyor.»Fins aquí la sentència contra Moab.