1. Paraula que Jeremies rebé del Senyor:
2. – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Escriu en un llibre les paraules que t’he comunicat,
3. perquè vénen dies en què renovaré la vida del meu poble d’Israel i de Judà, diu el Senyor, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares perquè el posseeixin. Ho dic jo, el Senyor.
4. Aquestes són les paraules que el Senyor ha pronunciat sobre Israel i sobre Judà.
5. Això diu el Senyor:«Hem sentit un crit d’esglai,de terror i no de pau.
6. Pregunteu pertot arreusi ara els homes donen a llum:és que veig tots els homesamb les mans als ronyonscom si fossin parteres,pàl·lids i amb la cara descomposta.
7. Oh, que n’és, de llarg, aquell dia!No n’hi ha cap d’igual.És temps d’infortuniper al poble de Jacob.Però en serà salvat!
8. Aquell dia, ho dic jo,el Senyor de l’univers,trossejaré el jouque t’han posat al coll,trencaré els teus lligams.Els estrangers no tornarana esclavitzar els de Jacob.
9. Serviran el Senyor, el seu Déu,i David, el rei que els donaré.
10. Servent meu, Jacob, no temis.No tinguis por, Israel.T’ho dic jo, el Senyor.Jo t’allibero dels països llunyans.Salvo els teus fillsde la terra on són captius.El poble de Jacobtornarà i viurà tranquil,descansarà sense que el pertorbin.
11. Jo sóc amb tu per salvar-te.Faré desaparèixer totes les nacionson t’havia dispersat.Ho dic jo, el Senyor.A tu, però, no et destruiré del tot;tan sols t’he corregit amb mesura,perquè no et podiatenir per innocent.
12. »Això diu el Senyor:La teva fractura encara és tendra,la teva ferida és oberta;
13. no hi ha qui s’interessia tornar-te la salut,qui porti remeis per a la teva nafra.
14. Tots els teus amants t’han oblidat,ja no s’interessen per tu;jo t’he ferit com qui fereixun enemic,t’he donat un escarment cruelper les teves culpes innombrables,per tants pecats teus.
15. No et queixis de la teva fractura,de la teva ferida encara tendra:te l’he feta jo perquè eren moltesles teves culpesi innombrables els teus pecats.
16. Doncs bé, els qui et devorenseran devorats,els teus enemicsacabaran tots captius,els teus espoliadorsseran espoliats,faré que saqueginels teus saquejadors.
17. Jo tancaré la teva ferida,et curaré de les teves nafres.T’ho dic jo, el Senyor.Ara t’anomenaran “Abandonada,aquella Sióper qui ningú no pregunta”.
18. »Això diu el Senyor:Renovaré la vidade les tendes de Jacob,m’apiadaré dels seus pavellons:reedificaran la ciutatsobre les seves ruïnes,els palaus s’alçaran al lloc on eren.
19. De dins en sortiran accions de gràciesi càntics de gent que fa festa.Els multiplicaré i no minvaran,els enfortiré i no s’afebliran;
20. els seus fills seran ferms com abans,es reuniran en assemblea davant meu,i demanaré comptesals qui els havien oprimit.
21. Els governarà un dels seus,un sobirà sortit d’entre ells:el faré acostar i s’estarà a prop meu.Perquè, qui gosaria acostar-se a mi?Ho dic jo, el Senyor.
22. Vosaltres sereu el meu poblei jo seré el vostre Déu.
23. »Esclata la tempesta del Senyor,el seu enuig;s’arremolina un huracà,es retorça sobre el cap dels malvats.
24. L’enuig del Senyor no es farà enrere,fins que haurà complertels seus designis:a la fi dels temps,els comprendreu del tot.»