1. El Senyor em digué:– Ni que Moisès i Samuel es presentessin davant meu, no em decantaria a favor d’aquest poble. Treu-me aquest poble del davant, que se’n vagin.
2. Si et pregunten: “On anirem?”, digues-los: “Això respon el Senyor:»El qui ha d’anar a la pesta,hi anirà,el qui ha d’anar a l’espasa,hi anirà,el qui ha d’anar a la fam,hi anirà,el qui ha d’anar a l’exili,hi anirà.
3. Els deixaré a mercède quatre menes de flagells:de l’espasa, que els matarà;dels gossos, que s’enduranels seus cadàvers;dels ocellots i dels animals feréstecs,que els devorarani no en deixaran res.Ho dic jo, el Senyor.
4. »Faré que siguin un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra, per culpa de Manassès, fill d’Ezequies, rei de Judà, per tot el que ell va fer a Jerusalem.
5. »Qui tindrà pietat de tu, Jerusalem?Qui et planyerà?Qui es desviarà del camíper saber com te trobes?
6. Ets tu qui m’ha abandonati s’ha fet enrere;però ara, cansat de desdir-me’n,he aixecat la mà contra tuper destruir-te.Ho dic jo, el Senyor.
7. Us he ventat amb la palaen cada ciutat del país.He extingit el meu poble,l’he deixat sense fills,però ells no han canviat de conducta.
8. Les seves viudes són més nombrosesque els grans de sorrade la vora de la mar.Ara envio contra ellesmares de joves guerrers,gent que les espoliï en ple migdia.Tot d’una he fet cauresobre Jerusalemdesordre i confusió.
9. La mare de set fillsdefalleix i perd l’alè.Encara de dia, se li pon el sol:està cobertade confusió i d’ignomínia.I als qui resten, els deixaré encaraa mercè de l’espasa de l’enemic.Ho dic jo, el Senyor.”
10. Ai de mi, mare meva!Per què em vas infantar?Sóc un home de plets i de querellesarreu del país.No he prestat ni manllevat,però tothom em maleeix.
11. El Senyor diu: «Et juro que pel teu béet deslligaré les cadenes.Et juro que en tempsde desastres i infortunisfaré que els enemicset vinguin a trobar.
12. Per ventura el ferro dolçpodria trencarl’acer trempat o el bronze?
13. Però a tu, Judà,en paga pels teus pecats,t’abandonaré al pillatgeper tot el teu territori,amb els teus tresors i riqueses,
14. i et sotmetré als teus enemicsen un país que no coneixes,perquè s’ha encèsel foc del meu enuigi cremarà contra vosaltres.»
15. Senyor, tu ho saps:recorda’t de mi i protegeix-me,fes-me justíciacontra els qui em persegueixen.No retinguis el teu enuig:sàpigues que per tu suporto ultratges.
16. Quan m’arribava la teva paraula,jo la devorava:ella ha estat el goigi l’alegria del meu cor.Jo porto el teu nom,Senyor, Déu de l’univers.
17. No m’he reunit mai amb les collesque es diverteixen fent festes.M’has obligat a quedar-me tot sol,ple del teu enuig fins dalt de tot.
18. Per què el meu dolor es fa eterni no se’m vol tancarla ferida enverinada?Has estat per a mi una font enganyosad’aigües incertes.
19. Això m’ha respost el Senyor:«Si tornes, et deixo tornar;continuaràs al meu servei.I si destries allò que valdel que no té valor,jo parlaré per la teva boca:ells acabaran tornant a tu,i no pas tu a ells.
20. Enfront d’aquest poble, jo faré de tuuna muralla de bronze inexpugnable:lluitaran contra tuperò no et venceran.Jo seré al teu costatper salvar-te i per alliberar-te.T’ho dic jo, el Senyor.
21. T’alliberaré de les mans dels malvats,et rescataréde les urpes dels violents.»