Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48
  49. 49
  50. 50
  51. 51
  52. 52

Antic Testament

Nou Testament

Jeremies 51 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. Això diu el Senyor: Aixecaré contra Babilònia,contra els qui habitenal cor mateix de l’enemic,un vent devastador.

2. Enviaré estrangersper ventar Babilòniai deixar neta aquella terra:li cauran al damunt de tot arreuel dia del desastre.

3. »Que l’arquer dispari contra l’arqueri no es quedi arronsatdins la cuirassa.No planyeu els seus joves guerrers,extermineu tot l’exèrcit.

4. Hi haurà víctimes que cauranen el país dels caldeus,a les seves places n’hi hauràque sucumbiran traspassats.

5. Israel i Judàno són pas vidus del seu Déu,del Senyor de l’univers.I és que aquell paísera ple d’ofensescontra el Sant d’Israel.»

6. Fugiu de Babilònia, salveu la vida,no sucumbiu per culpa d’ella!Perquè ara ve el tempsque el Senyor demanarà comptes:li donarà la paga que es mereix.

7. Babilònia era una copa d’oren mans del Senyori embriagava tota la terra.Les nacions bevien del seu vifins al punt que perdien el seny.

8. Però de cop ha caigut i s’ha esmicolat.Planyeu-vos per ella!Porteu bàlsam per a les seves ferides:potser es curarà.

9. Hem volgut posar remeia Babilònia, però no en té.Abandoneu-la, tornem al nostre país,perquè la seva condemnaarriba fins al cel,s’aixeca fins als núvols.

10. El Senyor ha sentenciata favor nostre.Anem a Sió a proclamartot el que ha fet el Senyor,el nostre Déu.

11. El Senyor ha inspirat els reis de Mèdia, perquè té planejat de destruir Babilònia. És que el Senyor demana comptes per la destrucció del seu temple.«Aguseu les fletxes,ompliu-ne els buiracs.

12. Arboreu l’estendardcontra els murs de Babilònia,estrenyeu el setge,poseu sentinelles contra ella,pareu emboscades.El Senyor ho ha planejati compleix el que té ditcontra els habitants de Babilònia.

13. Babilònia, que vius vora un gran riu,plena de tresors:ets com un teixit que arriba al final,a punt que en tallin l’ordit.

14. T’ho juro per mi mateix,jo, el Senyor de l’univers:T’ompliré d’una munió d’homes,nombrosos com llagostes,i cantaran sobre teucom qui trepitja raïm.»

15. El Senyor ha fet la terraamb el seu poder,amb la seva saviesasosté els continents;ha desplegat el celamb la seva intel·ligència.

16. Quan fa sentir el seu tro,hi ha remor d’aigua dalt al cel;fa pujar els núvolsdes de l’extrem de la terra,amb els llamps desferma la pluja,fa sortir els ventsdels seus amagatalls.

17. A tots els manca senderi:els argenters s’avergonyirandels seus ídols,perquè allò que han fosés mentida, no té alè;

18. són coses absurdes,un autèntic engany.Desapareixeran quan el Senyordemanarà comptes.

19. Ell és la possessió del poble de Jacob,no s’assembla a aquests ídols:és el creador de tot,la part destinada a la seva heretat.El seu nom és«Senyor de l’univers».

20. «Tu, Babilònia, eres la meva maça,eres la meva arma:amb tu esclafava nacionsi destruïa reialmes;

21. esclafava cavalls i cavallers,els carros de guerrai les seves dotacions;

22. amb tu esclafava homes i dones,vells i criatures, noies i nois;

23. esclafava pastors i ramats,llauradors i jovades;amb tu esclafavagovernadors i prefectes.

24. »Però ara faré pagar a Babilòniai als habitants de Caldeatot el mal que han fet a Siói que vosaltres heu vist.Ho dic jo, el Senyor.

25. Vinc contra tu,muntanya destructoraque destruïes tota la terra;aixeco la mà contra tui rodolaràs penyes avall:seràs una muntanya cremada.Ho dic jo, el Senyor.

26. No trauran de tu cap pedra angularni cap pedra de fonament:quedaràs eternament assolada.Ho dic jo, el Senyor.

27. Arboreu un estendard en el país,convoqueu les nacions a toc de corn,mobilitzeu-les contra Babilònia:crideu els regnes d’Ararat,de Minní i d’Aixquenaz,designeu un cabdill contra ella,envieu cavalls com llagostes eriçades.

28. Mobilitzeu nacions que l’ataquin:els reis de Mèdia,amb els seus governadors i prefectes,i tot el territori del seu domini.

29. La terra tremola i dansaquan es compleixenels plans del Senyorcontra Babilònia:convertir aquell paísen una solitud deshabitada.

30. Els més valents dels babilonishan parat de combatre,s’estan dins les fortaleses;els falla el valor,s’han tornat com donetes.Els forrellats s’han trencat,les cases estan incendiades.

31. Un correu corre rere l’altre,un missatger rere l’altre missatger,per anunciar al rei de Babilòniaque tota la ciutat ha estat presa.

32. Els guals són ocupats,han incendiat els aiguamolls,els guerrers estan morts de por.

33. Això diu el Senyor de l’univers,Déu d’Israel:la ciutat de Babilòniaés com una era al temps del batre;dintre de poc li arribarà la collita.»

Israel

34. M’ha devorat, m’ha trasbalsatNabucodonosor, rei de Babilònia;m’ha deixat com un plat buit,m’ha engolit com un drac:s’ha omplert el ventredel bo i millor que jo tenia,i després m’ha vomitat.

35. La gent de Sió s’exclama:«Que la meva carn trepitjadacaigui sobre Babilònia!»Jerusalem s’exclama:«Que la meva sang vessadacaigui sobre els habitants de Caldea!»

36. El Senyor respon:«Jo pledejaré a favor teui et faré justícia;eixugaré el seu riui estroncaré les seves fonts.

37. Babilònia serà un munt de runa,un cau de xacals,un motiu d’estupor i de riota,un indret sense habitants.

Babilònia

38. »De moment, rugeixen com lleons,xisclen com cadells de lleona.

39. Jo els preparo un festíper satisfer-los la passió,els embriagaréfins que arribin a l’eufòria,i després dormiran un son etern:no se’n despertaran.Ho dic jo, el Senyor.

40. Els faré baixarcom anyells a l’escorxador,igual que els moltons i els bocs.

Elegia per Babilònia

41. »Com ha estat presa i conqueridaXeixac, orgull de tota la terra!Com ha quedat desoladaBabilònia enmig de les nacions!

42. Les onades tumultuoses de la marhan arribat a Babilòniai l’han coberta.

43. Les seves ciutatshan quedat desolades,ara són una terra eixuta i estepària,una terra que no habitarà ningú,que cap home no travessarà.

44. Passaré comptes amb el déu Bela Babilònia,li faré vomitar el que ha engolit.No hi afluiran les nacionsper adorar-lo.»Les muralles de Babilònias’han esfondrat.

45. Fuig-ne, poble meu, salveu la vida,que no us toquil’ardor del meu enuig.

46. »No us desanimeu, no temeu pels rumors que corren pel país: que hi haurà violència, o que un governant en traurà un altre. Penseu que, any rere any, els rumors augmentaran.

47. »Ara, doncs, vénen diesque jo passaré comptesamb els ídols de Babilònia.Tot el seu país en quedarà avergonyit:les víctimes cauranenmig de la ciutat.

48. El cel i la terra, i tot el que s’hi mou,cridaran de goigpel que passarà a Babilònia,quan del nordli arribaran devastadors.Ho dic jo, el Senyor.»

El profeta

49. A Babilònia, també hi podrien caurevíctimes d’entre la gent d’Israel,com hi cauran víctimesprovinents de tota la terra.

50. Però si fins araus ha respectat l’espasa,aneu-vos-en, no us hi quedeu!Quan sigueu lluny,recordeu-vos del Senyor,porteu Jerusalem en els vostres cors.

El poble de Déu

51. Quina ignomíniaquan sentíem els ultratges!La vergonya ens cobria el rostre,quan uns estrangers van penetraral lloc més santdel temple del Senyor.

El Senyor

52. «Ara, doncs, vénen diesque jo passaré comptesamb els ídols de Babilònia:per tot el paísgemegaran les víctimes.Ho dic jo, el Senyor.

53. Ni que Babilònia pugés fins al celi posés la fortalesa a les altures,jo hi faria arribarels qui l’han de devastar.Ho dic jo, el Senyor.»

El profeta

54. Crits d’auxili a Babilònia!Desastre immensal país dels caldeus!

55. El Senyor devasta Babilòniai farà callar aquella cridòriaque bramulacom les onades de la mari ressona com un tro.

56. El devastador ataca Babilònia,agafa els seus guerrers,són trencats els seus arcs.Perquè el Senyor,el Déu que fa justícia,els dóna el que es mereixen.

57. «Embriagaré els seus nobles i els seus savis, els seus governants, prefectes i guerrers: dormiran un son etern i no se’n despertaran. Ho dic jo, el Rei. “Senyor de l’univers” és el meu nom.

58. »Això diu el Senyor de l’univers:Les muralles de Babilònia,l’espaiosa, seran arrasades;els seus portals, tan alts,seran incendiats.Els pobles han treballat per no res,les nacions s’han fatigatper una obra que ha acabat al foc.»

El missatge llançat a l’Eufrates

59. Missatge que el profeta Jeremies va confiar a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, que, com a cap d’allotjament, va anar a Babilònia acompanyant Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat.

60. Jeremies va escriure en un rotlle totes les desgràcies que caurien sobre Babilònia, totes les profecies escrites fins aquí.

61. Després digué a Seraià:– Quan seràs a Babilònia llegeix en veu alta totes aquestes profecies

62. i digues: “Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc i que ni homes ni bèsties no hi viuran més i es convertirà en una solitud eterna.”

63. Després de llegir el rotlle lliga-hi una pedra i llança’l al mig de l’Eufrates

64. tot dient: “Així s’enfonsarà Babilònia i no se n’aixecarà: sofrirà la dissort que jo faré caure damunt d’ella.”Fins aquí les paraules de Jeremies.