1. Sé que ets just, Senyor: jo no puc discutir amb tu.Però et vull exposar les meves raons.Per què prosperen els malvats?Tots els traïdors viuen tranquils.
2. Els has plantat i arrelen,creixen i donen fruit.Tu ets a prop dels seus llavisperò lluny del seu cor.
3. Senyor, tu em coneixes i em veus,has comprovatque el meu cor és amb tu.Reserva els malvats,com anyells, per a l’escorxador,separa’ls per al dia de la matança!
4. Fins quan la terra ha de portar doli s’ha de marcirtota l’herba del camp?Bèsties i ocells n’han desaparegutper la maldat dels qui hi habiten.Ells diuen:«Aquest no veu cap on anem!»
5. «Si ja et canses de córreramb els soldats d’infanteria,com podràs competiramb la cavalleria?Si només et sents seguren un país tranquil,què fariesen el bosc frondós del Jordà?
6. És cert, fins i tot els teus germansi la teva pròpia família t’han traïti convoquen gent a la teva esquena.No te’n fiïs,encara que et parlin amablement.»
7. «He abandonat la meva casa,m’he desfet de la meva heretat,he deixat en mans dels enemicsallò que més estimava.
8. La meva heretat,com un lleó ferotge,ha rugit contra mi:per això l’he detestada.
9. La meva heretat és un cau de hienes,els voltors l’ataquen de tots costats.Aneu, aplegueu totes les feres,dueu-les al carnatge!
10. Molts pastors han assolatla meva vinyai trepitjat el meu camp.Han convertit el meu camp preferiten un desert devastat;
11. l’han deixat fet una desolació,i ara ell plora, desolat, davant meu.Tot el país és arrasati no hi ha qui en faci cas.
12. Els devastadors han arribata tots els tossals del desert,perquè el Senyorté una espasa que devora;d’un cap a l’altre del paísno hi ha pau per a ningú.
13. Sembraven blat,i han collit espines;s’han escarrassat sense treure’n profit.Avergonyiu-vosde la misèria de collita:és fruit del gran enuig del Senyor.»
14. «Això faig saber jo, el Senyor, a tots els veïns malvats, que viuen a tocar de l’heretat que vaig donar al meu poble d’Israel: Els arrencaré de la seva terra, igual com arrencaré d’enmig d’ells la gent de Judà.
15. Però, després que els hauré desarrelat, em tornaré a compadir d’ells i els retornaré a la seva terra i a la seva heretat.
16. Si aleshores ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aprenen el costum que té el meu poble de jurar pel meu nom, dient: “Per la vida del Senyor”, jo els faré viure enmig del meu poble.
17. Però si alguna d’aquelles nacions no fa cas de mi, la desarrelaré, l’arrencaré i la destruiré. Ho dic jo, el Senyor.»