Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48
  49. 49
  50. 50
  51. 51
  52. 52

Antic Testament

Nou Testament

Jeremies 16 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

La solitud del profeta

1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

2. – No et casis ni tinguis aquí cap fill ni cap filla,

3. perquè, referent als fills i filles que naixeran en aquest país, referent a les mares que els infantaran i als pares que els engendraran, això us faig saber jo, el Senyor:

4. Moriran de mort terrible, ningú no els plorarà ni els enterrarà, seran com fems escampats pels camps, l’espasa i la fam els consumiran. Els ocellots i els animals feréstecs s’atiparan dels seus cadàvers.

5. »Això et dic jo, el Senyor: No prenguis part en un àpat funerari, no et posis de dol ni et planyis, perquè jo retiro d’aquest poble la meva amistat, el meu amor i la meva misericòrdia. Ho dic jo, el Senyor.

6. Rics i pobres d’aquest país moriran, i no els enterraran ni els planyeran: ningú no es farà incisions ni es raparà els cabells;

7. ningú no llescarà el pa del condol per consolar els qui ploren un difunt, ni els faran beure la copa del consol pel pare o per la mare.

8. »Tampoc no entris en cap casa on facin un convit, no t’asseguis a menjar i beure amb ells.

9. Això anuncia el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Aquí, davant els vostres ulls i en els vostres dies, jo faré callar els crits de joia i de festa, i el cant del nuvi i de la núvia.

10. »I quan anunciaràs tot això a aquest poble, ells et preguntaran: “Per què el Senyor ha decretat contra nosaltres unes desgràcies tan grans? Quines culpes o pecats hem comès contra el Senyor, el nostre Déu?”

11. Llavors respon-los: “Els vostres pares m’han abandonat: han anat darrere altres déus, els han venerat i els han adorat. M’han abandonat i no han observat la meva Llei. Ho dic jo, el Senyor.

12. Vosaltres heu fet pitjor que els vostres pares: us heu deixat guiar pel vostre cor obstinat i pervers i no heu fet cas de mi.

13. Per això us llançaré fora d’aquest país, a un país que no coneixíeu ni vosaltres ni els vostres pares: allà podreu donar culte nit i dia als altres déus. El que és jo, no us concediré pas la meva gràcia.”

Promesa de retorn

14. »Tanmateix vénen dies, diu el Senyor, en què ja no diran: “Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país d’Egipte”,

15. sinó: “Juro per la vida del Senyor que va treure els israelites del país del nord i dels altres països on els havia escampat.” Jo els faré tornar a la seva pròpia terra, la que vaig donar als seus pares.

Càstig dels culpables

16. »Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques.

17. Els meus ulls observen la seva conducta, no em passa res per alt; les seves culpes no s’amaguen a la meva mirada. Ho dic jo, el Senyor.

18. Jo els faré pagar el doble de les seves culpes i pecats perquè han profanat el meu país: la carronya repugnant i abominable dels seus ídols ha omplert la meva heretat.

Tothom reconeixerà l’únic Déu

19. El Senyor és la meva forçai la meva fortalesa,el meu refugi en dies de perill.Nacions d’un cap a l’altre de la terravindran a tu i diran:«Quin engany, els déus heretatsdels nostres pares!No són res ni valen per a res.»

20. «Pot fabricar-se déus un home?Però si no en són, de déus!

21. Per això els vull instruir:aquesta vegada els faré conèixerla meva força i el meu poder,i sabran que el meu nom és“el Senyor”.»