1. »En aquell temps, ho dic jo, el Senyor, trauran dels seus sepulcres els ossos dels reis de Judà i els dels seus prohoms, els dels sacerdots i els dels profetes, i els dels altres habitants de Jerusalem,
2. i els exposaran al sol, a la lluna i a tot l’estol dels astres, que ells estimaven i a qui donaven culte: els havien seguit, els havien consultat i adorat. Aquells ossos no seran recollits ni tornats a enterrar: quedaran com fems sobre la terra.
3. Els qui quedaran d’aquesta gent malvada, en tots els llocs on jo els dispersaré, preferiran la mort a la vida. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.»
4. «Digues-los: Això pregunta el Senyor:Els qui cauen, no s’aixequen?Els qui es desencaminen,no tornen enrere?
5. Per què, doncs, aquest pobleva fora de camí?Per què Jerusalemva sempre desencaminada?S’aferren a falòrnies,es neguen a tornar enrere.
6. He escoltat atentament:és insostenible el seu parlar;ningú no es penedeixde la seva maldatni es pregunta pel que ha fet.Tots continuen la seva cursacom cavalls llançats a la batalla.
7. En el cel, la cigonyaconeix el temps d’emigrar;la tórtora, la grua i l’orenetaretornen quan n’és el temps;però el meu poble no coneixels decrets del Senyor.
8. Com podeu dir que sou savis,que teniu la Llei del Senyor?La ploma mentidera dels escribestan sols ha dut la mentida.
9. Els savis se senten avergonyits,s’espanten, estan atrapats.Si refusen la paraula del Senyor,quina saviesa els queda?
10. »Per això donaré a d’altresles seves dones,i els seus camps a uns nous amos;perquè, des dels petitsfins als més grans,tots van darrere de guanys injustos;des del profeta fins al sacerdot,tots són uns estafadors.
11. Aviat troben remeiper a la ferida del meu poble.Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”,quan res no va bé!
12. El seu comportament és detestablei han hagut d’avergonyir-se’n,ells que no s’avergonyeixen de resi desconeixen el rubor.Doncs bé, cauran igual que els altres,ensopegaran a l’hora del càstig.Ho diu el Senyor.
13. »Quan vull collir-ne els fruits,no hi ha raïms als cepsni figues a les figueres.S’ha marcit el seu fullatge:els posaré en mans dels qui passen.Ho dic jo, el Senyor.»
14. Què hi fem, aquí asseguts?Aplegueu la gent,entrem a les ciutats fortificadesi no ens en moguem:el Senyor, el nostre Déu,vol que no en sortim,i ens fa beure aigua emmetzinada,perquè hem pecat contra ell.
15. Esperàvem la pau, però res no va bé;esperàvem el remei,i tot són alarmes.
16. Des de Dan se sentel bufec dels seus cavalls;el renill dels seus corsersfa estremir tota la terra;entren a devorar tot el país,les ciutats i els seus habitants.
17. «Us envio serps verinoses.Contra elles, no hi valen encanteris:tingueu per cert que us picaran.Ho dic jo, el Senyor.»
18. Un somriure forçatamaga el meu dolor,el meu cor està malalt.
19. El plany del meu poble se sentdes de terres llunyanes:«El Senyor, ja no és a Sió?El seu Rei, ja no hi és?»«Per què m’irritavenamb les seves estàtues,amb els ídols estrangers?»
20. Ha passat la collita,s’ha acabat l’estiu,però nosaltresno hem vist la salvació.
21. Estic destrossatpel desastre del meu poble.Quina negror! La basarda m’atueix.
22. ¿No hi ha bàlsam a Galaad?¿No hi ha allí ningúcapaç de curar-me?Per què no es tanca maila ferida del meu poble?
23. Oh, si tingués al cap una deu d’aiguai una font de llàgrimes als ulls!Ploraria nit i diaper les víctimes del meu poble.