1. El Senyor digué a Jeremies:– Baixa al palau del rei de Judà i comunica-li aquest missatge:
2. “Rei de Judà, que seus al tron de David, i també vosaltres, la seva cort i el seu poble, que entreu per aquestes portes, escolteu la paraula del Senyor.
3. Això diu el Senyor: Defenseu el dret i la justícia, arrenqueu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni injurieu l’immigrant, l’orfe o la viuda, ni vesseu sang innocent en aquesta ciutat.
4. Si compliu tot això, els reis que seuen al tron de David entraran per les portes d’aquest palau muntats en carruatges i acompanyats de la seva cort i del seu poble.
5. Però si no feu cas de les meves paraules, aquest palau es convertirà en una ruïna. Ho juro per mi mateix, jo, el Senyor.”
6. Això diu el Senyor a la casa reial de Judà:«Tot i que per a mi ets frondosacom els boscos de Galaad,com les altures del Líban,t’asseguro que et convertiréen un desert,en un munt de ciutats deshabitades.
7. Designaré els qui et destruiran,tant els homes com les seves eines,perquè tallin els cedres millorsi els tirin al foc.»
8. Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: «Per què el Senyor ha tractat d’aquesta manera una ciutat tan gran?»
9. Llavors els respondran: «Perquè havien abandonat l’aliança del Senyor, el seu Déu: adoraven altres déus i els donaven culte.»
10. No ploreu el qui ja és mort,no feu més dol per ell!Ploreu més aviat pel qui se’n va,pel qui mai més no tornarà a veurela pàtria on va néixer.
11. Perquè això diu el Senyor sobre Xal·lum, rei de Judà, que va succeir en el tron el seu pare Josies: «Va sortir d’aquesta ciutat i no hi tornarà mai més.
12. Morirà en el lloc on el van deportar, no veurà més aquesta terra.»
13. «Ai del qui es construeix un palauviolant la justícia,del qui edifica grans salesviolant el dret:fa treballar de franc la seva gent,no els paga el jornal que es guanyen!
14. Ell es diu: “Em faré un palau immens,amb sales espaioses.Que hi obrin finestrals,que l’enteixinin amb cedrei el pintin amb vermelló.”
15. »¿Et penses que ets reiperquè rivalitzes en cedres?El teu pare també menjava i bevia,però tenia en compteel dret i la justícia,i tot li anava bé.
16. Judicava a favor dels humilsi dels pobres,i tot anava bé.Això vol dir conèixer-me!Ho dic jo, el Senyor.
17. Però tu només tens ulls i corper al guany injust,per a vessar sang innocent,per a oprimir i atropellar.
18. »Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:»Per ell no entonaran complantes:“Ai, germà! Ai, germana!”Per ell no entonaran complantes:“Ai, senyor! Ai, majestat!”
19. Serà enterrat com els ases,arrossegat i llançat fora,lluny dels portals de Jerusalem.»
20. «Puja dalt al Líban i crida,fes sentir la teva veu a Basan,crida des d’Abarim:“Han estat destrossatstots els teus amants!”
21. Quan vivies tranquil·la,jo et parlava,i tu deies: “No vull escoltar.”T’has portat així des de la jovenesa,no has fet cas del que jo et deia.
22. Ara els teus pastorsseran pasturats pel vent,els teus amantshauran d’anar-se’n captius.Llavors et caurà la carade vergonya i confusióper tot el mal que has fet.
23. Tu que habites al Líban,que tens el niu en un cedre,com gemegaràsquan et vinguin els dolors,quan et cargolis com la partera!»
24. «Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria.
25. Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d’aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus.
26. Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu.
27. Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.
28. »¿És tan menyspreable,aquest Jeconies?¿És realment un atuell esmicolat,una gerra que no vol ningú?Per què van ser llançatsell i la seva família,tirats a una terra que no coneixien?
29. Terra, terra, terra,escolta la paraula del Senyor!
30. Això diu el Senyor:Inscriviu aquest home com un estèril,com un que ha fracassat en la vida,perquè no ha estat capaçde donar un descendentque s’assegués al tron de Davidi governés encara a Judà.»