1. Gent d’Israel, escolteu la paraula que el Senyor us adreça!Això diu el Senyor:
2. «No imiteuel que fan els altres pobles.No us alarmeu pels senyals celestes,encara que els pagans se n’alarmin.
3. Els costums dels pagans són absurds;tallen un arbre del bosc,el treballen i en fan una escultura,
4. la decoren amb or i platai l’asseguren amb claus,a cops de martell,perquè no faci moviment.
5. Aquests ídolssón com espantalls dels horts:no parlen i, com que no caminen,els han de portar a coll.No els temeu:no us faran ni bé ni mal.»
6. Ningú no és com tu, Senyor:tu ets gran,el teu nom és gran i poderós.
7. Qui no et respectaria,rei de les nacions?Tu sol et fas respectar.Entre els savis del móni entre tots els seus reialmes,ningú no és com tu.
8. Tots ells, sense excepció,són beneits i estúpids;l’escola dels ídolsels fa durs com soques.
9. Importen plata batuda de Tarsisi or d’Ufaz;l’escultor i l’orfebre en fan estàtuesrevestides de porpravermella i violeta.Tot això és l’obra dels savis!
10. El Senyor és Déu veritable,el Déu viu, el rei etern.Al seu embat tremola la terra,les nacions no aguanten el seu enuig.
11. Digueu això a aquesta gent:«Els déus que no han formatel cel i la terradesapareixeran de la terrai de sota el cel.»
12. Però el Senyor ha fet la terraamb el seu poder;amb la seva saviesasosté els continents,ha desplegat el celamb la seva intel·ligència.
13. Quan fa sentir el seu tro,hi ha remor d’aigua en el cel,fa pujar els núvolsde l’extrem de la terra,amb els llamps desferma la pluja,fa sortir els ventsdels seus amagatalls.
14. A tots aquells homesels manca senderi:els argenters s’avergonyirandels seus ídols,perquè allò que han fosés mentida, no té alè;
15. són coses absurdes,un autèntic engany,i desapareixeran quan el Senyorpassarà comptes.
16. Ell, possessió del poble de Jacob,no és com aquests ídols:és el creador de toti té Israel com a pròpia heretat.El seu nom és“Senyor de l’univers”.»
17. Recull de terra el farcell,tu que vius en ple setge!
18. El Senyor anuncia això:«Aquesta vegada llançaré amb la fonaels habitants d’aquest país,d’un cop de mà els faré arribaron ara apunto.»
19. Ai de mi! Quina desfeta!Se m’ha obert la ferida.Jo pensava:«Com podré suportar aquest mal!»
20. Sóc com una tenda devastada.N’han arrencat totes les cordes:els fills m’han abandonat,no me’n queda cap.Ja no em plantarà ningú la tenda,no hi haurà qui n’alci la lona.
21. Els pastors eren uns necis,no consultaven el Senyor;per això, com que no han tingut seny,tot el ramat se’ls ha esgarriat.
22. Atenció, arriben notícies:S’acosta una gran remordel país del nordque convertirà les viles de Judàen un desert,en un refugi de xacals.
23. Senyor, veig que l’homeno és amo de la seva conducta:quan camina,no orienta els seus passos.
24. Corregeix-me, Senyor,però amb mesura;no amb enuig,que no en quedaria res.
25. Aboca la teva indignaciósobre les nacions que no et coneixen,sobre els poblesque no invoquen el teu nom.Han devorat els fills de Jacob:els han devorat, els han consumit,han devastat el seu país.