1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Vés, proclama per tot Jerusalem:“Això diu el Senyor:Recordo l’amorque em tenies de jove,com m’estimavesal temps de les noces.Em seguies pel desert,per terres que ningú no sembra.
3. Israel era consagrat a mi, el Senyor,com el primer fruit de la collita.Si algú gosava menjar-ne, m’ofenia,i els desastres li queien al damunt.Ho dic jo, el Senyor.”
4. Escolteu la paraula del Senyor,casal de Jacob,vosaltres, totes les tribus d’Israel.
5. Això diu el Senyor:«Quina culpa van trobar en miels vostres paresperquè s’allunyessin del meu costat?Se n’anaren darrere d’ídolsque no són res,i ells també es van tornar no res.
6. Ells no es digueren:“On és el Senyorque ens va treure d’Egiptei ens va portar pel desert,per terres de clots i d’estepes,per terres de set i de mort,per terres on no passa mai ningúi que cap home no ha poblat?”
7. Jo us havia dut a un país ufanós,on poguéssiu menjarels fruits millors.Però, així que hi entràreu,vau profanar la meva terra,vau fer abominable la meva heretat.
8. »Els sacerdots no pregunten:“On és el Senyor?”Ells, que havien de respondreen nom meu, no em coneixen.Els qui pasturen el poblem’han estat infidels.Els profetes han profetitzaten nom de Baal:tots van darrere de déusque no valen per a res.
9. Per això, jo, el Senyor,us acuso davant de tothom,i acuso també els vostres fillsi els fills dels vostres fills.
10. Aneu fins a les costes de Quitimi observeu,recorreu les estepes de Quedari mireu bé.Veureu com no hi ha passat maires de semblant:
11. cap nació no canvia els seus déus.I tanmateix no en són, de déus!Però el meu poble m’ha canviat a mi,que sóc la seva glòria,per déus que no valen per a res!
12. »Esglaia-te’n, cel,esgarrifa’t i tremola!Ho dic jo, el Senyor.
13. El meu poble ha comès un doble mal:m’ha abandonat a mi,font d’aigua viva,i s’ha excavat cisternes,cisternes esquerdades,que no retenen l’aigua.»
14. «Israel no era pas un captiuni havia nascut esclau.Com és, doncs,que se’l reparteixen per botí?
15. S’han llançat contra ellrugint com lleons:converteixen el país en un desert,i les ciutats,en ruïnes deshabitades.
16. I encara vindràla gent de Memfis i de Dafnei et raparan el cap.
17. ¿No és cert que tot això et passaràperquè has abandonatel Senyor, el teu Déu,quan ell et guiava pel bon camí?
18. I ara, què hi busques,per la ruta d’Egipte?Beure l’aigua del Nil?Què hi busques,per la ruta d’Assíria?Beure l’aigua de l’Eufrates?
19. En el pecat trobaràs el càstig,t’escarmentarà la teva pròpia deserció.Mira i aprèn com és amarg i dolorósabandonar el Senyor, el teu Déu,i deixar de respectar-lo.Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.
20. »Ja fa tempsque vas trencar els lligamsi et vas llevar el jou:vas dir que no volies serla meva esclava.Però ara t’ajeus com una prostitutaals turons elevatsi sota els arbres frondosos.
21. Jo t’havia plantat amb ceps triats,eres una plantada segura.Com és que has canviati ara treus brotada borda?
22. Ni que et rentis amb sabói malgastis el lleixiu,veig gravada al meu davantla teva culpa.Ho dic jo, el Senyor Déu.
23. »Com goses dir que no estàs tacada,que no has anat darrere els Baals?Recorda com et comportavesa la Vall,reconeix el que has fet.Com una camelleta desbocada,que fa i desfà camins!
24. Com la zebra avesada al desert,que en temps de zel ensuma el vent!Qui li pot deturar la passió?Els qui la busquen no s’han de cansar:sempre la troben a punt.
25. Estalvia als teus peusd’anar descalços,i a la teva gorja de passar tanta set!Però tu no en fas cas i contestes:“M’agraden els estrangersi vull anar al seu darrere.”
26. El lladre s’avergonyeixquan el sorprenen:així s’hauria d’avergonyirla gent d’Israelamb els seus reis i governants,els seus sacerdots i profetes.
27. Han dit a un tronc: “Ets el meu pare”,i a una pedra: “Tu ens has infantat.”M’han donat l’esquenai no la cara.Però, quan els arriben els desastres,exclamen: “Vine a salvar-nos!”
28. Què se n’ha fet, dels déusque havíeu fabricat?Que vinguin ells a salvar-vosa l’hora del desastre!Els teus déus, Judà,són tants com les teves ciutats.
29. »Per què pledegeu contra mi,si sou vosaltresque m’heu estat infidels?Ho dic jo, el Senyor.
30. Què n’he tret, de castigarla vostra gent,si no accepten la correcció?La vostra espasa elimina els profetescom un lleó que destrossa.
31. »Vosaltres, gent que m’escolteu,fixeu-vos en la paraula del Senyor.¿És que per a Israelvaig ser una mena de desert,una terra tenebrosa?Per què el meu poble diuque vol anar a la seva,que no vindrà més amb mi?
32. ¿Heu vist mai que una noiaoblidés les seves joies,o la núvia el vestit de noces?Doncs el meu pobles’ha oblidat de mides de fa temps i més temps.
33. »Com encertes el camía la recerca dels teus amors!Per això també els camins del malels tens ben coneguts.
34. Les vores del teu vestit són tacadesde la sang de gent pobra i innocent,que no havies pas trobatforadant una paretni cometent cap altre delicte.
35. I encara dius que ets innocenti que l’enuig del Senyors’apartarà de tu!Per això mateix et castigaré,perquè dius que no ets culpable.
36. »Com és que tens tanta pressaper a canviar els pactes fets?Fracassaràs amb Egiptecom vas fracassar amb Assíria.
37. També d’allà en tornaràsposant-te les mans al cap.Déu ha rebutjat aquellsen qui confiaves,i no et podran alliberar.»