Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48

Antic Testament

Nou Testament

Ezequiel 37 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

La visió dels ossos

1. La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em féu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d’ossos.

2. Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d’ossos: n’hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs.

3. Llavors em preguntà:– Fill d’home, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos?Jo li vaig respondre:– Senyor Déu, només tu ho saps.

4. Ell em digué:– Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: “Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor.

5. Això anuncia el Senyor Déu, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida.

6. Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.”

7. Jo vaig profetitzar, tal com ell m’havia ordenat, i mentre parlava se sentí una remor: amb molt d’enrenou, els ossos es van ajuntar l’un amb l’altre.

8. Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però no tenien esperit de vida.

9. El Senyor em digué:– Fill d’home, profetitza, profetitza a l’esperit. Digues-li: “Això et mana el Senyor Déu: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida.”

10. Jo vaig profetitzar tal com ell m’havia ordenat, i l’esperit va entrar dins d’ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran.

11. Llavors ell em digué:– Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.”

12. Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: “Això us anuncia el Senyor Déu: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d’Israel.

13. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor.

14. Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor.”

Israel i Judà, un sol regne

15. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

16. – Tu, fill d’home, pren un bastó i escriu-hi: “És de Judà i dels israelites units a ell.” Pren-ne després un altre i escriu-hi: “És de Josep i de tot el poble d’Israel unit a ell.” Aquest serà el bastó d’Efraïm.

17. Ajunta’ls després l’un amb l’altre perquè formin un sol bastó i quedin units en la teva mà.

18. Quan els del teu poble et diran: “Explica’ns què significa això”,

19. digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Jo prendré el bastó de Josep, que és a les mans d’Efraïm i de les altres tribus d’Israel unides a ell, i l’ajuntaré amb el de Judà. En faré un sol bastó i quedaran units en la meva mà.”

20. Els bastons escrits, tingues-los a la mà, de manera que tothom els vegi.

21. Després digues-los: “Això diu el Senyor Déu: Jo prendré els israelites d’entre les nacions on han anat, els aplegaré de pertot arreu i els faré tornar a la seva terra.

22. Allí, a les muntanyes d’Israel, en faré un sol poble, i tindran tots un sol rei. No formaran ja dos pobles ni estaran dividits en dos reialmes.

23. No tornaran a quedar impurs amb els seus ídols repugnants i detestables ni amb les seves infidelitats. Els alliberaré del seu pecat d’apostasia i els purificaré; llavors seran el meu poble i jo seré el seu Déu.

24. »El meu servent David regnarà damunt d’ells, tots tindran un sol pastor i seguiran els meus decrets, guardaran els meus preceptes i els posaran en pràctica.

25. Habitaran el país que vaig donar a Jacob, el meu servent: ells, els seus fills i els fills dels seus fills habitaran per sempre allà on els seus pares havien habitat, i el meu servent David serà per sempre el seu príncep.

26. »Faré amb ells una aliança de pau, que serà perpètua. Els restabliré i els multiplicaré, i posaré per sempre enmig d’ells el meu santuari;

27. tindré enmig d’ells el meu tabernacle, jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.

28. Quan el meu santuari serà entre ells per sempre, totes les nacions sabran que jo, el Senyor, santifico Israel.”