Capítols

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 7
  8. 8
  9. 9
  10. 10
  11. 11
  12. 12
  13. 13
  14. 14
  15. 15
  16. 16
  17. 17
  18. 18
  19. 19
  20. 20
  21. 21
  22. 22
  23. 23
  24. 24
  25. 25
  26. 26
  27. 27
  28. 28
  29. 29
  30. 30
  31. 31
  32. 32
  33. 33
  34. 34
  35. 35
  36. 36
  37. 37
  38. 38
  39. 39
  40. 40
  41. 41
  42. 42
  43. 43
  44. 44
  45. 45
  46. 46
  47. 47
  48. 48

Antic Testament

Nou Testament

Ezequiel 4 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

Accions simbòliques referides al setge de Jerusalem

1. »Tu, fill d’home, agafa una tauleta d’argila, posa-te-la al davant i grava-hi el dibuix d’una ciutat, que representarà Jerusalem.

2. Assetja-la: construeix un mur de setge, alça un terraplè, situa les tropes contra ella i emplaça ariets al seu voltant.

3. Agafa després una placa de ferro, posa-la com una muralla inexpugnable entre tu i la ciutat i mira-la de fit a fit: la ciutat quedarà assetjada i tu en seràs l’assetjador. Això serà un senyal per al poble d’Israel.

4-5. »I tu jeu sobre el costat esquerre i carrega’t així la culpa del reialme d’Israel. Porta la pena de la seva culpa tres-cents noranta dies. Jo t’imposo en dies els anys que ha durat la seva culpa.

6. Quan els hauràs complert, jeu altra vegada sobre el costat dret i carrega’t quaranta dies la culpa del reialme de Judà; t’imposo un dia per any.

7. Després mira de fit a fit Jerusalem assetjada i amenaçada pel teu braç arromangat, per anunciar-li de part meva la destrucció.

8. Jo et lligaré amb cordes i no podràs girar-te d’un costat a l’altre, fins que acabis els dies del setge.

9. »I tu agafa blat, ordi, faves, llenties, mill i espelta: posa-ho tot en un atuell i fes-te’n un pa. Menja’n tots els dies que jeguis de costat: tres-cents noranta dies.

10. L’aliment que prendràs cada dia no ha de pesar més d’un quart de quilo i te’l repartiràs per tota la jornada.

11. Beuràs l’aigua mesurada: mig litre d’aigua, que també et repartiràs per tot el dia.

12. Fes foc amb excrements humans i cou aquell pa davant d’ells com si fos una coca d’ordi.

13. El Senyor em va dir:– Els israelites menjaran així el seu aliment impur enmig de les nacions on els dispersaré.

14. Jo vaig respondre:– Ah, Senyor Déu! Jo no he quedat mai impur. Des de jove fins ara no he menjat mai animals morts naturalment o destrossats per una bèstia salvatge; mai no ha entrat a la meva boca cap carn impura.

15. Ell em va dir:– Està bé. Et concedeixo que coguis el teu pa amb excrements de bou, en comptes de fer-ho amb excrements humans.

16. I va afegir:– Mira, fill d’home: faré que s’acabin les reserves de pa a Jerusalem. Menjaran amb angúnia el pa racionat, beuran amb tremolor l’aigua mesurada,

17. fins que els mancaran el pa i l’aigua i defalliran uns i altres: es corsecaran per les seves culpes.