1. L’any onze, el dia u del mes, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, escolta! Tir cridava en veure Jerusalem:»“Bé, molt bé! Ja és esbotzada la portaper on passaven tants pobles.Això juga a favor meu:ella està arruïnada i jo m’enriquiré.”
3. Doncs bé, això et fa saberel Senyor Déu:Jo t’atacaré, ciutat de Tir,faré que s’aixequin contra tumoltes nacions,com el mar aixeca les onades.
4. Enderrocaran les muralles de Tiri demoliran les seves torres;fins i tot n’escombraré la pols,la convertiré en una roca pelada.
5. Serà un estenedor de xarxesenmig del mar.Sóc jo qui parla,jo, el Senyor Déu.La saquejaran les nacions,
6. i els seus suburbis de terra fermaseran víctimes de l’espasa.Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
7. Això fa saber el Senyor Déu:Contra Tir faré venir del nordNabucodonosor, rei de Babilònia,el rei dels reis,amb cavalls, amb carros de guerra,amb genets i un gran exèrcit.
8. Els teus suburbis de terra fermaseran víctimes de l’espasa.Construirà un mur de setge,alçarà un terraplè,hi acostarà batallons escudats,
9. escometrà amb ariets els teus mursi amb els picsdemolirà les teves torres.
10. Quan entraran els seus cavalls,quedaràs coberta de pols.El retruny de la cavalleria,de rodes i de carros,farà estremir els teus murs,quan ell entri per les teves portescom en una ciutat esbotzada.
11. Els cascos dels seus cavallstrepitjaran tots els teus carrers,passarà els teus habitantsa tall d’espasai seran abatutsels teus magnífics monuments.
12. Saquejaran la teva riquesa,t’espoliaran de les mercaderies,enderrocaran la teva muralla,arrasaran els teus palausi llençaran al mar les teves pedres,la fusta i fins la pols.
13. Faré callarla bullícia dels teus cants,no se sentirà mésel so de les cítares.
14. Et convertiré en una roca pelada,seràs un estenedor de xarxesi no et reconstruiran mai més.Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit,jo, el Senyor Déu.
15. »Això fa saber a Tir el Senyor Déu: Els qui viuen lluny, a les illes, tremolaran quan sentin l’estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurà dintre teu.
16. Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort.
17. Llavors entonaran aquesta complanta:»“Com ha acabat,la ciutat tan celebrada,habitada per gentque venia dels mars!Eren poderosos en el mar,ella i els qui l’habitaven;infonien el terrora tots els qui viuen vora l’aigua.
18. Ara, el dia de la teva caiguda,els pobles de les costes tremolen,les illes llunyanes del mars’esgarrifen de la teva fi.”
19. »Això et fa saber el Senyor Déu: Quan t’hauré convertit en una ciutat en ruïnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceà i et cobriran les seves aigües,
20. et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap als qui vivien en temps passats. Et faré habitar al fons de la terra, com les ruïnes perpètues, en companyia dels morts, perquè no tornis a ser habitada ni restablerta a la terra dels vivents.
21. Tothom s’esglaiarà de la teva sort i deixaràs d’existir; et buscaran però no et trobaran mai més. Ho dic jo, el Senyor Déu.