1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Tu, fill d’home, entona una complanta per Tir.
3. Digues a la ciutat plantada sobre els camins de la mar, que mercadeja amb tants pobles que viuen lluny, a les illes: “Això t’anuncia el Senyor Déu:»Tu, ciutat de Tir, et gloriavesde la teva bellesa perfecta.
4. Tenies el recinte al cor dels mars;els qui et van edificart’havien fet d’allò més bella.
5. Construïren el teu cascamb xiprer de Senir;prengueren un cedre del Líbanper fer-ne el pal major;
6. els teus rems eren de roure de Basan,la fusta del pont, de boix de Quitimincrustat de vori.
7. Arboraves les velesde lli brodat d’Egipte,i et feien de senyera;et protegies amb lonesde porpra vermella i violetade les costes d’Elixà.
8. Homes de Sidó i d’Arvaderen els teus remers;mariners experts de Tireren els teus pilots.
9. Gent entesa de Bibloset calafatava les juntures.Totes les naus feien escalaal teu portper adquirir les teves mercaderies.
10. Soldats de Pèrsia, Lud i Putformaven el teu exèrcit,penjaven dintre teu cascos i escutsque et cobrien d’esplendor.
11. Homes d’Arvadi les teves pròpies tropesfeien la ronda de les muralles,i els de Gammadet guardaven les torres.Penjaven els escuts als teus mursi et feien d’allò més bella.
12. »Tarsis negociava amb tu per l’abundància de les teves riqueses: a canvi de les teves mercaderies et donava plata, ferro, estany i plom.
13. Javan, Tubal i Mèixec comerciaven amb tu i et pagaven amb esclaus i objectes de bronze.
14. Els de Bet-Togarmà et pagaven les mercaderies amb mules i cavalls i amb homes que formaven les dotacions dels teus carros de guerra.
15. Els de Rodes també mercadejaven amb tu; molts pobles de les costes llunyanes, que s’enriquien amb el teu comerç, et pagaven amb ullals de vori i fusta de banús.
16. Els arameus tenien tractes amb tu per l’abundància dels teus productes: a canvi de les teves mercaderies et donaven robins, porpra vermella, teles brodades, lli, coral i carboncles.
17. Judà i el país d’Israel també mercadejaven amb tu: et canviaven els teus productes per blat de Minnit, mill, mel, oli i bàlsam.
18. Damasc negociava amb tu per l’abundància de la teva manufactura i la rica varietat del teu mercat: et pagava amb vi d’Helbon i llana de Sahar.
19. Vedan i Javan venien de la regió d’Uzal i, a canvi dels teus productes, proveïen el teu mercat de ferro forjat, canyella i canya aromàtica.
20. Dedan comerciava amb tu amb gualdrapes per a guarnir els cavalls.
21. Aràbia i els prohoms de Quedar depenien del teu comerç: a canvi dels teus productes et pagaven amb anyells, moltons i bocs.
22. Els mercaders de Saba i de Ramà traficaven amb tu: et pagaven les mercaderies amb perfums de primera qualitat, or i tota mena de pedres precioses.
23. Haran, Cannè i Edèn, com també els mercaders de Saba, Assur i Quilmad, negociaven amb tu
24. amb vestits de luxe, mantells de porpra violeta, brodats, rics tapissos i cordes sòlidament trenades; aquest era el comerç que feies amb ells.
25. »Amb grans vaixells de Tarsistransportaves les mercaderies.Anaves plena, carregada fins a dalten el cor dels mars.
26. Els teus remers t’havien duta alta marquan el vent de llevantet va desarboraren el cor mateix dels mars.
27. La riquesa,les mercaderies, els productes,els mariners i pilots,els calafatadors, els comerciants,els soldats que duus a bord,la tripulació sencera,tot s’enfonsa dintre el marel dia que naufragues.
28. Quan senten la cridòriadels teus pilots,la gent s’estremeixde la costa estant:
29. tots els remers salten de les naus,els mariners i els pilotses queden a terra.
30. Tothom els sent cridar per tu,clamen amargament;es tiren terra al capi es rebolquen a la cendra.
31. En senyal de dol per tus’afaiten el capi es vesteixen amb roba de sac;per tu ploren amb desconsol,es lamenten amargament.
32. Tot planyent-se entonen una elegia,canten per tu aquesta complanta:»‘Qui era com Tir,tan segura enmig del mar?
33. Quan desembarcaves les mercaderiesproveïes abundosament molts pobles,l’opulència del teu comerçenriquia els reis de la terra.
34. Ara t’has partit enmig del mar,t’has enfonsat a l’abisme,la càrrega i la tripulacióhan naufragat.
35. Els qui habitaven lluny, a les illes,estan consternats;els seus reis tremolen,l’esgarrifança els surt a la cara.
36. Els mercaders de tots els poblesxiulen escruixits per tu:ets l’esglai de tothom.No existiràs mai més.’ ”