1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, proposa un enigma, explica una paràbola al poble d’Israel.
3. Digues-los:»“Això us fa saber el Senyor Déu:Una gran àguila, d’ales amplíssimes,de plomatge espès i virolat,vingué al Líban.Trencà el cimall d’un cedre,
4. en va esqueixar el rebrot més alti se l’enduguéa un país de mercaders,el deixàen una ciutat de comerciants.
5. Després prengué un sarmentdel país d’Israeli el plantà en terra de conreu,com un plançó de salzevora un corrent d’aigua;
6. volia fer-ne un cep ufanós,però de poca alçària,que estengués cap a l’àguilaels seus sarmentsi mantingués sota d’ellales seves arrels.El cep tragué sarmentsi estenia el seu ramatge.
7. »Hi havia, però,una altra gran àguila,d’ales amplíssimes i plomatge espès.El cep girà cap a ellaels seus sarmentsi, amb avidesa, estenguésota d’ella les arrels,esperant que el regaria millor.
8. ¿No en tenia prou d’estar plantaten terra de conreui vora el corrent d’aigua,per a treure sarments, donar fruiti arribar a ser un cep esplèndid?”
9. »Digues:“Això pregunta el Senyor Déu:¿Acabarà bé, aquest cep?L’àguila primera,¿no li arrencarà les arrels?¿No destruirà el seu fruit?¿No s’assecarà tot el seu fullatge?No caldrà un gran esforçni molta gentper a arrencar-lo de soca-rel.
10. Aquí el teniu ben plantat,però no acabarà bé.S’assecarà del totquan l’envesteixi el vent de llevant.Allí on ha crescut s’assecarà.”
11. Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
12. – Pregunta al poble rebel: “No enteneu què significa això?” Digues-los: “El rei de Babilònia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se’ls va endur al seu país.
13. En comptes d’ell va deixar-hi un home de la família reial, va concloure amb ell una aliança i li va fer jurar un pacte de fidelitat. S’endugué, doncs, la gent important del país
14. perquè fos un reialme feble, incapaç de revoltar-se, i complís fidelment el pacte.
15. Però aquell home es va rebel·lar contra el rei de Babilònia i va enviar els seus ambaixadors a Egipte per obtenir cavalls i molta tropa. ¿Acabarà bé, l’home que ha fet tot això? ¿Se’n sortirà, el qui ha violat una aliança?
16. »Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que morirà a Babilònia, al país del rei que l’havia fet regnar, ja que ha violat el pacte d’aliança i ha menyspreat el jurament.
17. El faraó no el defensarà, ni amb un gran exèrcit ni amb molts soldats, quan els babilonis alcin un terraplè i construeixin un mur de setge per matar molta gent.
18. Ell ha violat el pacte d’aliança menyspreant el jurament. Ha obrat així després d’haver donat la seva paraula. No se’n sortirà!
19. »Per tant, això diu el Senyor Déu: Tan cert com jo visc, juro que li faré pagar el menyspreu del pacte de fidelitat i la violació de l’aliança.
20. Pararé una trampa davant d’ell i caurà en el meu filat. El duré a Babilònia i allí veuran que tinc raó d’acusar-lo pel perjuri que ha comès contra mi.
21. Les més escollides de totes les seves tropes moriran en el combat, i els supervivents seran dispersats als quatre vents. Llavors sabreu que jo, el Senyor, he parlat.
22. »Això us anuncia el Senyor Déu:»També jo trencaréel cimall del cedre altiu,n’esqueixaré el rebrotmés alt i tendrei el plantaréal cim d’una gran muntanya,
23. a l’excelsa muntanya d’Israel.Traurà branques ufanoses,donarà fruiti arribarà a ser un cedre majestuós.S’hi ajocaran ocells de tota mena,viuran a l’ombrade les seves branques.
24. Tots els arbres del bosc sabranque jo sóc el Senyor,que faig caure els arbres altsi enalteixo els més petits,asseco els arbres verdsi faig reverdir els secs.Jo, el Senyor, sóc el qui ho ha diti el qui ho fa.”