1. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2. – Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu:»La teva supèrbia t’ha fet dir:‘Sóc un déu, visc en una seu divinaen el cor mateix dels mars.’Tu, que ets un home i no pas un déu,tens pretensions divines.
3. Ets més savi que Daniel,cap secret no t’és desconegut.
4. Amb habilitat i enginyt’has creat una fortuna,has atresorat l’or i la plata.
5. Per la teva gran destresaen el comerçhas acumulat riqueses,i el teu cor se n’ha sentit orgullós.
6. Doncs bé, això et fa saberel Senyor Déu:Ja que tens pretensions divines,
7. faré venir contra tu uns estrangers,els més violents de tots els pobles;desembeinaran l’espasa,es llançarancontra el teu art meravellósi violaran la teva esplendor.
8. Et faran baixar a la fossai moriràs de mort violentaen el cor mateix dels mars.
9. Quan siguis davant els teus assassins,¿encara gosaràs dir que ets un déu?En mans dels qui et mataranseràs ben bé un home, i no un déu!
10. Patiràs la mort dels incircumcisosen mans d’estrangers.Sóc jo qui t’ho diu,jo, el Senyor Déu.”
11. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
12. – Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu:»Eres un model de perfecció,ple de seny i de bellesa acabada;
13. habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu,i pedres precioses de tota menaornaven el teu mantell:robí, topazi i diamant,crisòlit, ònix i jaspi,safir, turquesa i beril;els teus joiells i penjollseren cisellats en or,preparats per a tudes del dia que fores creat.
14. Vora el querubí protectord’ales esteses,jo et vaig donar un lloc;feies estadaa la muntanya sagrada dels déus,on passejaves entre pedres de foc.
15. Des del dia que fores creatmantenies una conducta íntegra,però et vas fer culpable.
16. La prosperitat del teu comerçt’omplí de violència i vas pecar;llavors et vaig fer forade la muntanya dels déus,el querubí protector et va treured’entre les pedres de foc.
17. La teva bellesat’ha omplert d’orgull,la teva esplendort’ha fet perdre el seny.Llavors t’he precipitat a terrai t’he convertiten espectacle dels reis.
18. Eren massa les teves culpes:amb els abusos del teu comerçhas profanat els teus santuaris.Per això he fet que s’aixequés de tuuna flamarada que t’ha consumit;tots els qui et miren no veuenmés que cendres escampades.
19. Entre els pobles, els qui et coneixienestan consternats per la teva sort;ets l’esglai de tothom.No existiràs mai més.”
20. El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21. – Fill d’home, adreça’t a la ciutat de Sidó i profetitza contra ella.
22. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu:»Aquí em tens contra tu, Sidó!Jo seré glorificat dintre teu.Quan executaré contra tula meva sentènciai manifestaré la meva santedat,sabran que jo sóc el Senyor.
23. Enviaré contra tu la pestai correrà la sang pels carrers,l’espasa t’atacarà per tots costatsi cauran les víctimes enmig teu.Llavors sabran que jo sóc el Senyor.”
24. »El poble d’Israel no sofrirà més les punxades fiblants ni les esgarrinxades doloroses de cap dels pobles veïns que ara el menyspreen. Llavors sabran que jo sóc el Senyor Déu.
25. »Això us fa saber el Senyor Déu: Quan reuniré el poble d’Israel d’entre els pobles on ara viu dispersat, manifestaré la meva santedat en presència de les nacions. Els d’Israel habitaran a la seva pròpia terra, la terra que vaig donar al meu servidor Jacob.
26. Hi habitaran segurs, edificaran cases i plantaran vinyes. Hi viuran segurs, quan jo executaré la sentència contra tots els pobles veïns que ara els menyspreen. Llavors sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu.