1. «Gent d’Israel, la família que jo, el Senyor, vaig fer pujar d’Egipte, escolteu les paraules que jo pronuncio contra vosaltres:
2. »Entre totes les nacions de la terra,tan sols us vaig escollir a vosaltres.Per això mateix us demano comptesde totes les vostres culpes.»
3. ¿Poden dos homescomençar junts un viatgesi abans no s’han posat d’acord?
4. ¿Rugeix el lleó enmig del boscsi no ha trobat cap presa?¿Crida el seu cadell des de l’amagatallsi no ha caçat res?
5. ¿Cau l’ocell en un paranysense un esquer que l’hi porti?¿Salten de terra els filatssi no hi ha res per capturar?
6. ¿Toca a la ciutat el corn de guerrasense que la gent s’alarmi?¿Passa cap desgràcia a la ciutatque no vingui de la mà del Senyor?
7. Doncs bé, el Senyor Déu no fa ressense revelar el seu designi secretals seus servents, els profetes.
8. Quan un lleó rugeix,qui no s’esglaia?Quan parla el Senyor Déu,qui no transmetrà el seu missatge?
9. Feu aquesta cridaals baluards d’Asdodi als baluards del país d’Egipte:«Reuniu-vos als turons de Samariaper veure els grans desordres,les violències que hi ha a la ciutat.
10. Aquesta gent no sap obrarhonestament.Acumulen en els seus palausfruits de violència i de rapinya.Ho dic jo, el Senyor.»
11. Ara, doncs, això diu el Senyor Déu:«Cauran desastres al teu damunti sobre el país que t’envolta:s’enduran les teves riquesesi saquejaran els teus palaus.»
12. Això diu el Senyor:«Com el pastor no pot arrencarde la boca del lleómés que dues potes o un tros d’ovella,així també passarà amb els israelitesque viuen a Samariaentre divans luxososi llits encoixinats.
13. »Escolteu i amonesteu els de Jacob;ho dic jo, el Senyor Déu,el Déu de l’univers:
14. El dia que passaré comptesamb Israel per les seves infidelitats,també tindré presentsels altars de Betel.Els angles de l’altar seran partitsi cauran per terra.
15. Destruiré les cases d’hiverni les residències d’estiu.Cauran les mansions d’ivori.Serà la fi dels grans palaus.Ho dic jo, el Senyor.»