1. Escolta això que et dic, la complanta que entono per tu,poble d’Israel!
2. Israel ha caiguti no s’alçarà més.Jeu a terra, abandonat,i ningú no l’ajuda a aixecar-se.
3. Això diu el Senyor Déu:«A Israel, de mil homesque una ciutat envia a la guerra,en quedaran cent i prou;i de cent que l’altra n’envia,només en quedaran deu.»
4. Això diu el Senyor a Israel:«Cerqueu-me, si voleu viure,
5. però no busqueu resen el santuari de Betelni aneu més a Guilgal.No pelegrineu a Beerxeba.Perquè els habitants de Guilgalseran tots deportatsi Betel serà un cau de maleficis.»
6. Cerqueu el Senyor, si voleu viure;si no, envairà com un focel casal de Josep,el consumirà,i a Betel no hi haurà qui l’apagui.
7. Perquè converteixen el dreten absenta, l’herba amarga,i llancen per terra la justícia.
8. Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió,el qui treu l’alba de la foscai fa del dia negra nit;el qui crida les aigües de la mari les aboca sobre la terra.El seu nom és «el Senyor».
9. Ell, davant els poderosos,defensa el qui ha estat espoliat,i espolia les ciutats fortificades.
10. Vosaltres odieuel qui exigeix judicis justos,avorriu el qui diu la veritat.
11. Trepitgeu els feblesi els preneu la seva part de gra.Per això no habitareu pasles luxoses cases que heu construïtni beureu el vide les vinyes selectesque heu plantat.
12. Jo sé que amuntegueu les culpes,que són molts els vostres pecats:maltracteu l’innocent,accepteu suborns,no feu justícia als pobres.
13. Per això, en aquest temps de dissort,l’home assenyat ha de callar.
14. Cerqueu el bé i no el mal,si voleu viure;així el Senyor, Déu de l’univers,serà amb vosaltres,tal com ara preteneu.
15. Avorriu el mal i estimeu el bé,defenseu la justícia als tribunals;potser llavors el Senyor,Déu de l’univers,s’apiadarà dels superviventsde Josep.
16. Això diu el Senyor, Déu de l’univers:«Hi haurà planys per tots els carrers,cridaran ais per totes les places.Convocaran al dol la gent del camp,i a plànyer-se,els ploraners d’ofici.
17. Quan passaré entre vosaltreshi haurà planys per totes les vinyes.»Ho diu el Senyor.
18. Ai dels qui anhelen el dia del Senyor!Què n’espereu, d’aquell dia?Serà un dia de fosca i no de llum.
19. Serà com l’home que fuig d’un lleói es troba amb un ós;es refugia a casa,repenja la mà a la paret,i el pica una serp.
20. ¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum,el dia del Senyor?Serà un dia de tenebres,sense gens de claror.
21. Diu el Senyor:«Detesto i refuso les vostres festes;els vostres aplecs sagrats,no els puc veure.
22. Ni que m’oferiu holocaustosi ofrenes, no m’hi complac;els sacrificis de comunió,ni tan sols me’ls miro.
23. No em molesteu mésamb el xivarri dels vostres cants.No vull sentirel so de les vostres arpes.
24. Deixeu que el dret brolli com l’aiguai la justícia ragicom un torrent inestroncable.
25. »Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d’Israel, ¿em vau presentar mai sacrificis i ofrenes?
26. Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet.
27. Per això us deportaré més lluny de Damasc.»Ho diu el Senyor. El seu nom és «Déu de l’univers».