1. Ai dels qui viviu tranquils a Siói us creieu segursal turó de Samaria!Sou la gent importantde la primera de les nacions.Els israelites acuden a vosaltres,
2. i vosaltres responeu:«Aneu a veure la ciutat de Calné,d’allà passeuper la gran ciutat d’Hamati baixeu fins a Gat, a Filistea.Per ventura aquests regnessón millors que vosaltres?¿És que el seu territoriés més gran que el vostre?»
3. Així tanqueu els ullsdavant el dia del desastrei us acosteu al soli de la violència.
4. Us ajaieu en llits de marfil,us estireu en els vostres divans,mengeu els anyells més tendresi els vedells engreixats en estables.
5. Improviseu cants al so de l’arpai, com David,inventeu instruments nous.
6. Beveu el vi en grans copesi us perfumeuamb les essències més fines,però no us fa pena el desastreque amenaça les tribus de Josep.
7. Per això vosaltres sereu els primersen les files dels deportats:així s’haurà acabatl’orgia dels vividors!
8. El Senyor Déuha fet aquest jurament:«Ho dic jo, el Senyor,Déu de l’univers:detesto l’orgull del regne d’Israel,odio els seus palaus,i posaré en mans dels seus enemicsla capital amb tot el que hi ha dins.»
9. I si quedaven deu homes en una casa,també moriran.
10. I quan un parent dels morts vindrà amb el qui crema cadàvers per treure els morts de casa, demanarà a qui sigui encara a dintre: «Hi ha algú amb tu?» Aquell respondrà: «No hi ha ningú.» Després afegirà: «Calla! No has de pronunciar el nom del Senyor!»
11. Quan el Senyor donarà l’ordrede destruir,les cases grans quedaran esmicoladesi s’esquerdaran les petites.
12. «¿Poden galopar els cavallssobre la roca?I els bous, la poden llaurar?Què en traieu de convertirel dret en metzinai la justícia en absenta?
13. »Vosaltres us vanteu perquè heu conquerit la ciutat de Lodebar i dieu encara: “Amb la nostra pròpia força hem conquerit la ciutat de Carnaim.”
14. Doncs bé, jo enviaré contra vosaltres, gent d’Israel, una nació que us oprimirà des de Lebó-Hamat fins al torrent de l’Arabà. Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.»