1. Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar:– No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, gent d’Israel!
2. Tots els homes d’Israel van deixar David i van seguir Xeba, fill de Bicrí. En canvi, els homes de Judà es mantingueren al costat del seu rei, que havia pujat des del Jordà fins a Jerusalem.
3. Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d’un marit viu.
4. El rei va ordenar a Amassà:– Mobilitza’m en tres dies tots els homes de Judà i després presenta’t aquí.
5. Amassà va anar a fer la mobilització de Judà, però li va passar el termini que David li havia fixat.
6. Llavors David digué a Abisai:– Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats i persegueix-lo, abans no controli algunes ciutats fortificades i se’ns escapoleixi.
7. Va sortir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus homes, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides. Sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
8. Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar al seu davant Amassà. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l’espasa embeinada. En avançar-se, va deixar que l’espasa li rellisqués de la beina i caigués.
9. Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir:– ¿Estàs bé, germà meu?
10. Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l’espasa i l’empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l’espasa al ventre, i les seves entranyes s’escamparen per terra. Amassà va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí.
11. Un dels soldats de Joab s’havia quedat a la vora d’Amassà i anava dient:– Qui sigui amic de Joab, qui sigui partidari de David, que segueixi Joab!
12. Amassà es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s’adonà que tots s’hi aturaven. Aleshores el va enretirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquè veia que tothom qui arribava allà s’hi aturava.
13. Així que el va enretirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
14. Joab va recórrer totes les tribus d’Israel fins que va arribar a Abel-Betmaacà. Tothom se li anava afegint i el seguia.
15. Van assetjar Xeba a Abel-Betmaacà i van aixecar un terraplè fins al nivell de la barbacana de la ciutat. Les tropes de Joab soscavaven la muralla per fer-la caure.
16. Llavors una dona assenyada va cridar des de la ciutat:– Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s’acosti, que vull parlar amb ell.
17. Joab es va acostar, i la dona li digué:– Tu ets Joab?Ell va respondre:– Sí, sóc jo.La dona li va dir:– Escolta les paraules d’aquesta teva serventa.Joab va respondre:– T’escolto.
18. Ella va parlar així:– Antigament se solia dir: “Aneu a Abel-Betmaacà a demanar consell, i l’assumpte es resoldrà.”
19. Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d’Israel. Tu vols fer desaparèixer una ciutat important d’Israel. Per què vols devastar l’heretat del Senyor?
20. Joab va respondre:– Déu me’n guard! Déu me’n guard de devastar o de destruir!
21. No es tracta pas d’això, sinó d’un individu de les muntanyes d’Efraïm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s’ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat.La dona va dir a Joab:– Et tirarem el seu cap per la muralla.
22. La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva. Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.
23. Joab era el general en cap de tot l’exèrcit d’Israel, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus.
24. Adoram dirigia la prestació forçosa per a treballs públics; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista,
25. i Xevà, canceller. Sadoc i Abiatar eren sacerdots.
26. També Irà de Jaïr era sacerdot de David.