1. David va passar revista a la seva tropa i va assignar-los oficials que comandessin mil i cent homes.
2. Va dividir la tropa en tres cossos: un terç a les ordres de Joab, un terç a les d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les d’Itai, de Gat. El rei va dir als soldats:– Jo també vull anar amb vosaltres a la batalla.
3. Però ells li van respondre:– No hi vinguis. Si nosaltres fugim, ningú no hi donarà importància, i encara que la meitat de nosaltres morís, no passaria res. Però tu vals per deu mil de nosaltres: val més que et quedis a la ciutat, a punt per a socórrer-nos.
4. El rei els respongué:– Faré com us sembli millor.El rei es va quedar a la porta de la ciutat mentre tots els seus homes sortien, en columnes de cent i de mil.
5. David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai:– Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi!Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom.
6. Les tropes de David, doncs, sortiren a combatre contra els d’Israel. La batalla va tenir lloc al bosc d’Efraïm.
7. Allà l’exèrcit israelita va ser vençut pels soldats de David. Aquell dia la seva derrota va ser molt gran: van caure vint mil homes.
8. La batalla s’escampà per tota la regió, i la boscúria va engolir més soldats que la mateixa espasa.
9. Absalom va topar casualment amb tropes de David. Cavalcava una mula, i en passar la mula sota el brancatge d’una gran alzina, el cap li va quedar agafat a l’arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, mentre la mula fugia de sota seu.
10. Un soldat que el va veure, anà a avisar Joab:– He vist Absalom penjat d’una alzina.
11. Joab digué a l’home que l’informava:– Si l’has vist, per què no el deixaves estès a terra d’un sol cop? Ara jo et recompensaria amb deu peces de plata i un cinturó.
12. El soldat li va respondre:– Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.”
13. I encara que jo mentís, el rei s’assabentaria de tot i tu mateix te’n desentendries.
14. Joab va dir:– No vull perdre més temps amb tu.Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge
15. quan el van encerclar deu escuders de Joab i el van rematar.
16. Llavors Joab va tocar el corn, i les tropes deixaren de perseguir els d’Israel: Joab volia estalviar víctimes.
17. Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
18. Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.
19. Ahimaas, fill de Sadoc, va dir a Joab:– Deixa’m córrer a portar al rei la bona nova que el Senyor li ha fet justícia contra el seu enemic.
20. Joab li va respondre:– Avui no series pas missatger de bones noves. Ja en seràs un altre dia. Havent mort el fill del rei, avui no portaries bones notícies.
21. I Joab va dir a un cuixita que anés a informar el rei sobre el que havia vist. El cuixita, després de prosternar-se davant de Joab, es va posar a córrer.
22. Però Ahimaas, fill de Sadoc, tornà a insistir prop de Joab:– Passi el que passi, deixa que jo també corri darrere el cuixita.Joab el va advertir:– Per què hi vols córrer, fill meu? No rebràs pas la paga d’un missatger de bones noves!
23. Ell persistia:– Passi el que passi, hi correré.Joab li va dir:– Doncs corre-hi.Ahimaas va córrer pel camí de la vall i va avançar el cuixita.
24. David s’estava a l’interior del portal de la ciutat. El sentinella apostat dalt al terrat del portal, vora la muralla, va veure un home que corria tot sol
25. i va donar l’alerta per fer-ho saber al rei. El rei digué:– Si ve sol, és que porta una bona nova.Mentre s’anava acostant,
26. el sentinella va veure un altre home que corria, i va cridar al guarda de la porta:– Se’n veu un altre que corre tot sol.El rei digué:– Aquest també porta una bona nova.
27. El sentinella va afegir:– Per la manera com corre el primer, jo diria que és Ahimaas, el fill de Sadoc.El rei va exclamar:– És un home com cal. Corre per portar una bona nova.
28. Ahimaas va cridar al rei:– Tot va bé!Es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué:– Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que ha acorralat els homes que s’havien revoltat contra el rei, el meu senyor!
29. El rei va preguntar:– ¿Està bé Absalom, el meu noi?Ahimaas va respondre:– Quan Joab m’ha enviat a mi mateix amb un altre servent del rei, he vist un gran aldarull, però no sé què era.
30. El rei va dir:– Aparta’t i queda’t aquí.Ell s’apartà i va esperar.
31. Llavors va arribar el cuixita i digué:– Rebi el rei i senyor meu la bona nova: avui el Senyor li ha fet justícia contra els qui s’havien rebel·lat contra ell.
32. El rei va preguntar:– ¿Està bé Absalom, el meu noi?El cuixita va respondre:– Que tinguin el mateix destí d’aquest jove els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui et volen mal.